Resultats de la cerca
Es mostren 11736 resultats
Sant Salvador
Barri
Barri del municipi de Tarragona (Tarragonès), situat al límit amb el terme dels Pallaresos (del qual foren annexades unes hectàrees el 1971 al de Tarragona) i amb el de Constantí.
Al començament dels anys setanta el patronat municipal de l’habitatge de Tarragona hi bastí 1 500 habitatges i en projectà la construcció d’uns altres 1 500 Acull sobretot la població immigrada atreta per la industrialització del sector
Sant Ramon
Caseria
Santuari
Caseria i santuari del municipi de Constantí (Tarragonès), al N del terme, vora la carretera de Reus al Morell.
Sant Pere de Sescelades
Església
Antiga església del suburbi de Tarragona.
Fou erigida a mitjan s XIII, i el 1298 tenia obreria pròpia, amb donats i sacerdot al seu servei Fou elevada a la categoria de priorat, regit per un canonge l’any 1304 La població de Tarragona hi anava a guanyar els perdons els divendres de quaresma Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la ciutat
Sant Miquel del Pla
Església
Església de la ciutat de Tarragona (Tarragonès), existent ja a la fi del segle XIII, dita del Pla, en oposició a la de Sant Miquel de la Mar
.
El 1304 s’hi instituí un dels vuit priorats, annexos al capítol de la catedral El canonge prior hi residia Subsisteix encara, bé que renovada
Sant Miquel de la Mar
Església
Antiga església del suburbi de Tarragona (Tarragonès), que feu construir el 1224 el bisbe Aspàreg de la Barca per a parroquial dels habitants del barri proper al port.
L’oposició del capítol impedí que fos parròquia, i restà com a oratori regit per un prevere, amb un donat que en tenia cura i dos beneficiats El 1255 fou cedida a les monges clarisses, establertes a Santa Magdalena de Bell-lloc, però aquestes abans del 1287 ja passaren a residir a la ciutat El 1304 s’hi instituí un dels vuit priorats creats en la canònica catedralícia, fins que el 1391 fou unit a la segona succentoria de la catedral Hi havia establerta des del 1548 la confraria de sastres i calceters de Tarragona Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la ciutat
Sant Julià
Església
Antiga església desapareguda del municipi de Tarragona (Tarragonès), prop de la pedrera de Sant Julià, a la partida de la Garriga Petita, a la dreta del Francolí, alçada en commemoració del dia que el rei Jaume I conquerí Morella, iniciant la conquesta del Regne de València.
tossal de Sant Cristòfol
Muntanya
Tossal (91 m) que domina pel NW la ciutat d’Alcoi (Alcoià), contrafort meridional de la serra de Mariola, coronat pel santuari de Sant Cristòfol.
Rybinsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Jaroslavl’, Rússia, vora el Volga.
Construcció de maquinària Indústria de la fusta, l’adoberia i tèxtil Port fluvial Central hidroelèctrica Institut d’aviació Des del 1946 rebé successivament els noms de Serbakov fins al 1957, Rybinsk 1957-84 i de nou des del 1991 i Andropov 1984- 91
Rybačij
Península
Península de Rússia, a l’oblast’ de Murmansk, que s’endinsa a la mar de Barents.
El relleu presenta un altiplà màxima altitud, 299 m de pendent molt abrupte cap a la mar, format per esquists argilosos, gresos i calcàries La vegetació és de tundra
Rutènia
Geografia històrica
Nom que, a l’edat mitjana, designava Rússia i que fou adoptat per la monarquia austrohongaresa per designar els territoris del NE dels Carpats, que comprenen essencialment la Galítsia, la Bucovina i part d’Hongria.
Hom ha fet equivaler el nom amb el d’Ucraïna, que abasta, però, un territori més gran i més estès cap a l’E En època moderna hom aplicà aquest nom Rutènia Carpàtica , o Rússia subcarpàtica a la província més oriental de Txecoslovàquia que, el 1945, restà incorporada a Ucraïna, on constituí una oblast’ amb el nom de Transcarpàcia