Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Peralta
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret (171 m alt.) del municipi de Renau (Tarragonès), al SW del poble.
La seva església Santa Maria depèn de la parròquia de Renau el 1948 hi foren descobertes unes pintures murals del s XIV, que foren traslladades al Museu Diocesà de Tarragona El 1477 fou donat per Joan Gabriel de Montoliu al monestir de Santes Creus
el Catllar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la vall baixa del Gaià, que travessa el terme, accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral (187 m alt.).
Situació i presentación Limita al N amb els municipis de la Secuita antic terme de l’Argilaga i Renau, a l’E amb els de Vespella i la Riera de Gaià, al S amb el de Tarragona i a l’W amb els de la Secuita i els Pallaresos El Gaià travessa el terme de NE a SE i en arribar al nucli urbà fa una giragonsa per reprendre, tot seguit, la direcció N-S D’ençà de la construcció del pantà de Gaià, la resclosa del qual es troba dins el terme del Catllar, el Gaià baixa sec i, així, la vila ha perdut una de les característiques que la distingien L’…
Renau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, al límit amb l’Alt Camp, a la dreta del Gaià, al qual aflueix la riera de Renau.
Situació i presentació El terme de Renau, d’una extensió de 8,22 km 2 , està situat a la dreta del Gaià, al qual aflueix el torrent de Renau, al límit amb l’Alt Camp Limita al N amb els municipis de Nulles i Vilabella de l’Alt Camp, al S amb els de la Secuita i el Catllar, a l’E, per mitjà del Pantà de Gaià, amb el de Vespella i a l’W amb el de la Secuita El territori, especialment la part més occidental, és afectat per les ramificacions de la serra de Montferri, amb altures superiors als 200 m, les quals li permeten assolir una mitjana de 175 m sobre el nivell de la…
la Pobla de Mafumet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, estès a la riba dreta del Francolí, de relleu planer, constituït en la seva major part per terres d’al·luvions.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi del Morell, al S amb el de Constantí i al NW amb el de Vilallonga del Camp A l’E, el N i un petit tram al NW mitjançant l’enclavament del Mas de Magrinyà, el terme entronca amb Perafort, al qual també pertany l’enclavament del Campot, situat a migdia del poble El municipi presenta un relleu planer i és constituït majoritàriament per terres d’alluvions El terme comprèn el poble de la Pobla de Mafumet, cap de municipi, i el polígon la Refineria compartit amb els termes de Constantí, el Morell i Perafort També inclou les antigues quadres de…
catedral de Tarragona
© Fototeca.cat
Temple principal de l’arxidiòcesi de Tarragona, que té com a titular Santa Maria.
Antecedents i evolució constructiva L’edifici romànic Construït molt probablement sobre el Temple d’August de Tarragona segle I dC, en època posterior el precediren possiblement una basílica romanocristiana, transformada més tard en església visigòtica i potser en mesquita islàmica, edificada en un mateix lloc, a la part posterior de la catedral actual, i un petit temple romànic, del segle XII, construït durant el curs de la repoblació de la ciutat, que ha estat identificat amb la catedral primitiva Per bé que la constitució d’una canonja catedralícia sota la regla augustiniana dati del 1154…
Clarà
© Fototeca.cat
Poble
Poble i antiga quadra del municipi de Torredembarra (Tarragonès), prop de la costa, damunt un petit tossal, al voltant de l’església parroquial de Sant Joan i de l’antic castell de Clarà
, que originàriament era dins el terme de Tamarit; fou atorgada carta de franquesa per als habitants del seu terme el 1057.
L’antiga torre de Clarà , esmentada al s XIII dins la seva jurisdicció, donà lloc, probablement, a la nova població de Torredembarra
la Canonja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, al SW de la ciutat de Tarragona.
El terme es troba enclavat entre les carreteres N-340, de Barcelona a València i la N-420 de Tarragona a Reus Té dos nuclis originàriament antics la Canonja i Masricard El poble de la Canonja El poble de la Canonja canongins 60 m alt es troba al N del terme, sobre un turó al peu del qual, en direcció a la mar, s’alça el castell i poble de Masricard , i encerclat dins el que hom suposa que podria haver constituït una muralla, que resta inexistent, de la qual l’única prova que es conserva és un portal anomenat popularment el Porxo, sobre el qual figura la data del 1600 Els carrers guarden el…
Vila-seca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès estès entre els municipis de Tarragona, Reus, Riudoms, Cambrils i Salou.
Situació i presentació Orogràficament, és un municipi pla amb una suau inclinació cap a la mar A l’extrem N, l’altura màxima de la planúria, constituïda per dipòsits quaternaris, és de 60 m Prop de Salou és lleugerament accidentada per la part final de la unitat de relleu que forma, terra endins, el cap de Salou Localment aquest sector es coneix amb el nom de les Garrigues Hi afloren calcàries del Secundari i calcarenites del Terciari A l’E del Racó comença la platja de la Pineda, de 3510 m de llargada Diversos reguerots i barrancs travessen el municipi i desemboquen a la mar o als espais…
Salomó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, estès a l’esquerra del Gaià (límit occidental del terme), accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri.
Situació i presentació Limita al N amb Montferri i Masllorenç i a l’W amb Vilabella, tots tres municipis de l’Alt Camp a l’E amb Bonastre del Baix Penedès i al S amb Vespella Dos corrents fluvials solquen el terme, el més important és el Gaià, que fa de divisòria amb el terme de Vilabella, l’altre és el barranc de Salomó, que voreja el nucli urbà per l’W i el S i desguassa al Gaià prop de la Riera de Gaià Dins els límits del terme salomonenc hi ha les fonts naturals del Lleó, dels Vergerars i de Sant Joan L’únic nucli de població agregada del terme és el poble i cap…
Tarragona
Maite Blay (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Tarragonès, a la costa, amb uns 14 km de façana marítima repartida a banda i banda de la desembocadura del Francolí, que parteix el terme longitudinalment (N-S) en dos sectors de característiques distintes.
Situació i presentació Extensió i límits L’actual terme de Tarragona, de 57,88 km 2 , és format per la suma de dos municipis històrics, el de Tarragona pròpiament dit i el de Tamarit de Mar, el qual fou agregat a Tarragona el 1956 Del 1964 al 2010 el territori també comprenia l’actual municipi de la Canonja Tamarit de Mar ocupa el sector nord-oriental del terme El terme pren una forma allargassada i estreta, amb una disposició de NE a SW, parallela a la línia de costa De SW a NE limita amb els termes de Vila-seca, la Canonja, Reus del Baix Camp, Constantí, els Pallaresos, el Catllar, la Riera…