Resultats de la cerca

Fou erigit per l’arquebisbe Bernat de Tort, que el 1155 el cedí al monestir de Sant Pere de Besalú La comunitat ja hi era el 1159 i hi subsistí fins als volts del 1250 En aquest convent se celebraren els anys 1227, 1233 i 1237 els capítols de la Congregació Claustral Tarraconense Abandonat, per raons desconegudes, pels benedictins, s’hi reuní abans del 1255 una comunitat de monges franciscanes clarisses, que el 1270 ja s’havien traslladat al lloc on hi hagué el convent de Santa Clara de Tarragona, a causa de la insalubritat del lloc Després es convertí en santuari, on tenien la…

Correspon al primer nucli de població, esmentat ja el 1066, quan Ramon Berenguer I el concedí a Ramon de Transunyer, amb la condició d’aixecar-hi un castell Inicialment el lloc fou anomenat Puigperdiguers  El 1255 l’abat concedí carta de població per a edificar un nou nucli a la plana, que substituí el primer El castell passà a la jurisdicció del monestir de Santes Creus el 1173 Al segle XVI encara era habitat Fou destruït gairebé del tot durant les primeres guerres carlines del segle XIX La primitiva església del castell restà com a lloc de devoció ininterrompuda al segle XVIII…

L’antiga torre de Clarà , esmentada al segle XIII dins la seva jurisdicció, donà lloc, probablement, a la nova població de Torredembarra

El lloc és esmentat ja el segon terç del segle XII Pertangué a la família Sesgunyoles fins el 1258, que passà per compra a Santes Creus

És documentat el lloc en un establiment de colonització ja el 1149, però sembla que no ultrapassà l’àmbit de villa rural Hi ha les restes del castell medieval i de la capella de Sant Julià

Antiga església del castell de Montornés , fou parròquia fins el 1571 i restà com a lloc de devoció ininterrompuda Al segle XVIII fou substituïda per l’actual santuari acabat el 1787 La imatge de la Mare de Déu, dels segles XVI-XVII, és d’alabastre policromat

Era una antiga quadra que formava part del terme de Codony, separat del domini del monestir de Santes Creus tanmateix, el 1298 la meitat dels delmes i les primícies del lloc eren posseïts per l’arquebisbe i el capítol de Tarragona, i l’altra meitat per l’esmentat monestir

L’oposició del capítol impedí que fos parròquia, i restà com a oratori regit per un prevere, amb un donat que en tenia cura i dos beneficiats El 1255 fou cedida a les monges clarisses, establertes a Santa Magdalena de Bell-lloc, però aquestes abans del 1287 ja passaren a residir a la ciutat El 1304 s’hi instituí un dels vuit priorats creats en la canònica catedralícia, fins que el 1391 fou unit a la segona succentoria de la catedral Hi havia establerta des del 1548 la confraria de sastres i calceters de Tarragona Fou demolida el 1641 per les tropes franceses que assetjaven la…

El 1150 fou donat a poblar per Guillem Bordet, príncep de Tarragona Els orígens de la Boella arrenquen del 1150, quan el príncep Robert feu donació del lloc a Hug i a la seva muller Eva perquè el repoblessin Dos segles més tard de la repoblació, essent propietat reial, fou traspassada a Robert Guinyet i administrada pel governador general del Camp de Tarragona El 8 de febrer de 1403 la comprà l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, juntament amb altres llocs i pobles del Camp, pel preu de 17000 florins i tot seguit la donà al seu nebot el cavaller Daniel de Leoç A partir del 1600 són…