Resultats de la cerca

El formen un palau de congressos i un teatre-auditori De perímetre quadrangular, l’edifici té sis plantes, dues de les quals subterrànies destinades a aparcament, i n'és l’element característic la volada dels pisos superiors en contrast amb la superfície reduïda de la planta baixa La superfície total sobre el terra és de 19185 m², i consta de dos espais principals un auditori amb capacitat per a mil persones, i un segon espai consistent en dues sales de congressos de 400 i 200 places, respectivament, dues sales multifuncionals i un vestíbul L’accés principal des de l’entrada és situat al…

L’edifici La forma actual del temple es correspon, amb algunes diferències, amb la construcció del segle XII, i és fruit d’una profunda restauració En aquest procés es va reconstruir l’absidiola sud i es van eliminar tots els elements que s’havien afegit a partir del segle XVIII També es van rebaixar, excessivament, els nivells de paviment tant exteriors com interiors El que ara es pot veure és un edifici de tres naus capçades a l’est per sengles absis, precedits per arcs presbiterals, doble a l’absis central Les naus es cobreixen amb un embigat de fusta recolzat en arcs formers que arrenquen…

És situat al massís de la serra d’Espadà cim del Pinar de Téjar, 1096 m alt, a cavall entre els vessants del Millars on s’estén la major part del terme i del Palància solana d’El Alcornocal El terme és drenat per la rambla de Fontes, que desguassa al Millars El 61% de la superfície és de muntanya i garriga, amb el 20% de pinedes pels vessants de la serra d’Espadà s’estén la important pineda de Torralba o de Téjar Al secà són conreades 260 ha, principalment dedicades a cereals, vinya i llegums L’horta ocupa només 10 ha Poble exclusivament agrícola, ha patit, com la resta de la comarca, un…

L’església la Mare de Déu dels Desemparats depèn de la parròquia de Cirat Després de la conquesta cristiana pertangué a Abū Sa'īd, el qual donà el lloc al bisbe de Sogorb i, després, el 1247, a l’arquebisbe de Tarragona Lloc de moriscs, el 1602 tenia 6 focs La senyoria fou dels Carròs

El 75% del territori és de muntanya poc productiva al secà hi ha 320 ha dedicades a garrofer, olivera, vinya i ametller L’horta, a la vora del riu, ocupa poc més de 20 ha El poble 107 h 2006 291 m alt és situat al peu de la lloma de Trapos hi ha encara les ruïnes de l’antic castell de Toga L’església parroquial la Concepció és petita, d’una sola nau Fou lloc de moriscs 170 focs 1609 i centre de la baronia de Toga A l’E del poble hi ha el santuari de Sant Joan i Santa Bàrbara, i a 2 km una font termal amb aigües indicades per a l’aparell digestiu

Hi ha una indústria conservera

Situació i presentació Es troba al sector ja garriguenc de la part central de la comarca Limita amb els municipis de Sudanell i Montoliu de Lleida al N, d’Alfés a l’E, Alcanó i Sarroca de Lleida al S i Torres de Segre a l’W Es troba a l’esquerra del riu de Set, poc abans de la seva desembocadura al Segre, que forma la frontera nord-oriental A la part meridional travessa el terme també de llevant a ponent la vall del Secà, que va a parar al pantà d’Utxesa El poble i cap de municipi de Sunyer és l’únic nucli de població del terme Passa pel sector NW del territori i en direcció S-N una carretera…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Lleida i Alcarràs al N i al NW, separats pel Segre, i amb els de Torres de Segre al S, Sunyer al SE i Montoliu de Lleida a l’E Es troba al sector meridional del pla de Lleida, estès a les terrasses fluvials quaternàries de la riba esquerra del Segre, a l’indret de la desembocadura del riu de Set D’extensió reduïda, s’estén per les terrasses quaternàries del riu, travessades per l’esmentat riu de Set, la secular séquia de Torres i el canal de Seròs El poble i cap de municipi de Sudanell és l’únic nucli de població agrupada del terme, que és…

Després de la conquesta cristiana constituí el nucli central i noble de l’urbs, amb el castell del rei, la seu, el palau del bisbe, els casals de les altres dignitats eclesiàstiques i de llinatges com els Montcada, els Cervera, els Besora, els Comenge i els Desvalls Al segle XIV hi residien tota mena de clergues tonsurats i universitaris Mantingué el caràcter de ciutadella fins a la guerra de Successió 1707, en què l’antic barri clos fou demolit, i en el seu lloc s’alçaren les actuals fortificacions, anomenades el castell Principal