Resultats de la cerca

L’església parroquial Sant Martí és, en part, romànica En ésser ocupada Roda pels àrabs, al començament del s XI, el bisbe de Ribagorça es traslladà interinament a Llesp, i hi establí una quasidiòcesi Fou de la senyoria del bisbe de Lleida Formà municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, el poble de Castelló de Tor, les caseries i llogarets de Casós, Igüerri, Gotarta, Iran, Irgo de Tor i Sarroqueta, i el despoblat de Viuet amb l’antiga quadra de Marquet

Primitivament rebé el nom de Vilanova, i fou dedicat també a sant Pere, sant Llorenç i sant Joan Esmentat ja el 849, sembla que el seu abat Trascari o Trascald el fundà el 839, en reorganitzar-se el bisbat d’Urgell El 939 depenia del bisbe Ató de Pallars i tenia 12 comunitaris El 950 consta com a monestir benedictí el 947 hom li havia concedit l’església de Sant Joan de Viu per fundar-hi un monestir benedictí Al començament del s XI sofrí intrusions laiques, especialment dels senyors d’Erill El 1064 el comte Artau I de Pallars Sobirà el permutà amb Ramon IV de Pallars Jussà pels de Sant Pere…

La geografia Cap de comarca, el Pont de Suert Comprèn l’alta vall de la Noguera Ribagorçana vall de Barravès i clotada del Pont de Suert i les valls afluents de la Noguera de Tor Vall de Boí i del riuet de Viu vall de Viu Fisiogràficament és compresa dins la conca oriental de la Noguera Ribagorçana l’occidental pertany gairebé en la seva totalitat a la comarca de la Ribagorça, des de la capçalera d’aquest riu, situada a la zona axial pirinenca que neix, però, al port de Viella, ja dins la Vall d’Aran fins a la barrera calcària de la serra prepirinenca de Sant Gervàs Aquesta és travessada, pel…

El pic de coma Alta 2 744 m alt és un contrafort del bony d’Aigüissi

El terme és completament pla, i és separat dels termes d’Alboraia i de Tavernes Blanques pel barranc de Carraixet, el qual baixa normalment sec llevat de les èpoques de pluges les inundacions han estat perilloses la del 1957 arrasà el terme Tot el terme és de regadiu 270 ha, regat en part per aigües procedents de la séquia de Montcada, però la major part amb les de la séquia de Rascanya, que el travessa d’oest a est L’aprofitament de la terra és màxim normalment hi ha tres collites anuals, principalment d’hortalisses melons, cebes, carxofes, cacauet i patata primerenca El conreu típic és la…

Els conreus d’horta cacauets, tarongers, llimoners, moresc, patates, que ocu pen tota la superfície conreable, són regats amb aigua de la séquia de Montcada, que travessa el terme Les terres, molt repartides, són explotades per llurs propietaris, llevat d’un 4% que ho és per arrendataris La indústria, que dóna feina a 2/3 de la població activa, constitueix la principal font d’ingressos fàbriques de material de construcció —teuleries i rajoleries—, que aprofiten les argiles de les comarques veïnes fàbrica de llumins confecció La població, pràcticament unida a Montcada, ha tingut un creixement…