Resultats de la cerca
Es mostren 658 resultats
Marquet
Masia
Masia i antiga quadra del municipi del Pont de Suert, dins l’antic terme de Llesp (Alta Ribagorça), entre la Noguera Ribagorçana i la Noguera de Tor.
vall de Viu
Vall de l’Alta Ribagorça, drenada pel riuet de Viu (afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, a la qual s’uneix aigua avall del Pont de Suert, vora l’antic monestir de Lavaix, actualment inundat pel pantà d’Escales, i que neix a la serra de Sant Gervàs, límit meridional de la vall) i pels seus afluents per la dreta, el riuet d’Erta i el torrent de Peranera o de Malpàs (que davalla de la línia de crestes que del Corronco de Durro, de 2546 m alt., a la pica de Cerbi, de 2742 m alt., limiten la vall pel N).
Entre els dos massissos esmentats, la vall no té una veritable capçalera entre el coll de Sas 1 480 m, al N, i el pla de Corroncui 1 235 m, al S, la carena divisòria ofereix multitud de passos a la comunicació amb la vall pallaresa de Bellera el principal dels quals és el coll de la creu de Perves, de 1 325 m alt, de tal manera que els límits jurisdiccionals, antics i moderns, contràriament al que s’esdevé a la major part de les valls pirinenques, no segueixen gens la divisòria d’aigües La vall comprèn la major part dels antics termes de Viu de Llevata i de Malpàs, del municipi del Pont de…
serra de Camporan
Serra
Sector de la serralada que, com a contrafort de les serres de Sant Gervàs i de Setcomelles, es dirigeix vers el S i constitueix la divisòria d’aigües entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
Culmina a 1 709 m alt
Irgo de Tor
Sant Salvador d'Irgo de Tor
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble (1 382 m alt.) del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), damunt la riba esquerra de la Noguera de Tor.
L'església parroquial és dedicada a santa Maria Formava municipi independent a mitjan s XIX
coma de Fenarroi
Coma de la vall de Barravés (Alta Ribagorça), dins el terme de Vilaller, al vessant W de la serralada que separa aquesta vall de la de Boí, dominada pel pic Munyidor i pel cap de Fenarroi
(2 575 m).
Al nord, la collada de Fenarroi 2 470 m alt, facilita la comunicació amb Caldes de Boí El barranc de Fenarroi que s’hi forma aflueix a la Noguera Ribagorçana per l’esquerra
la Farga
Antiga farga, actualment residència de l’ENHER (Barruera), a la vall de Boí (Alta Ribagorça), a la confluència de la Noguera de Tor i el riu de Sant Nicolau.
la Faiada de Malpàs
Alineació muntanyosa (1 699 m alt.), a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana; separa les valls de Viu (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) i de Trepadús (Tremp, Pallars Jussà).
barranc d’Esperan
Barranc
Curs d’aigua del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), que aflueix a la Noguera Ribagorçana, al Pont de Suert.
L’església parroquial de Sant Sadurní depenia de la d’Erillcastell Formava part de l’antic terme de Malpàs
vall de Barravés
La vall de Llauset amb el Maladeta
© Fototeca.cat
Vall
Alta conca de la Noguera Ribagorçana, des del Pont de Suert, on s’ajunta amb les valls de Castanesa i de Boí, fins al límit de la Vall d’Aran.
És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes alluvials del fons de la vall han estat aprofitades…
vall de Boí
Vall de l’Alta Ribagorça, travessada en direcció NE-SW per la Noguera de Tor.
Inclou els rius de Sant Nicolau i de Sant Martí, afluents per l’esquerra de la Noguera de Tor, a la qual s’uneixen aigües amunt del Pont de Suert Comprèn tradicionalment el municipi de la Vall de Boí fins a l’estret de les Cabanasses, llevat dels llocs de Saraís i de Cóll, i fisiogràficament també a l’antic municipi de Llesp, inclòs el Pont de Suert Situada a la zona axial pirinenca, la vall forma part del batòlit granític de la Maladeta i resta individualitzada de les veïnes valls de Barravés, a l’oest, i de Manyanet i d’Espot, a l’est, per les serres de Cardet, de les Mussoles i els…