Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
serra de Tumeneia

Cara nord de la serra de Tumeneia
© Xevi Varela
Serra
Sector de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa la Vall d’Aran de la vall de Boí (Alta Ribagorça), entre els massissos del Besiberri i del Montardo.
Culmina a 2780 m alt Al vessant septentrional, a la capçalera de la vall de Valarties, hi ha l’estany de Mar al vessant meridional, els estanys de Tumeneia , a la capçalera de la Noguera de Tor
pic de Comaloforno

El pic de Comaloforno (Alta Ribagorça)
© Fototeca.cat
Cim
Cim (3.033 m) de la capçalera de la Noguera de Tor, a la vall de Boí (Alta Ribagorça), el més alt del massís granític del Besiberri, que separa la Ribagorça de la Vall d’Aran.
Domina Caldes de Boí Al vessant septentrional presenta una petita gelera La primera ascensió tingué lloc el 1882 el 1907 hi fou collocada una creu de ferro Al vessant SE s’estén la coma Loforno, centrada per un estanyet, l’emissari del qual desemboca a la Noguera de Tor, aigua avall de l’estany de Cavallers
port de Rus
Coll (2 622 m) de la serra que separa la vall de Boí de la vall Fosca, al S del Castell de Rus (2 783 m), termenal dels municipis de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà).
Al seu vessant oriental neix el torrent de Rus , que aflueix, per la dreta, al Flamisell, juntament amb el riu de Filià, sota Cabdella
pic de Clarabide
Cim
Cim (3 028 m) situat a la línia de crestes entre l’Alta Ribagorça i Comenge (Llenguadoc).
Al vessant occità domina, juntament amb la Forca de Clarabide 2 857 m alt, el circ de Clarabide , al qual hom accedeix des de la vall de Benasc, per la vall de Clarabide i el port de Clarabide 2 664 m alt
coll d’Ares
Collada
Depressió de la serra de Montsec d’Ares (1 497 m alt.) per on passa l’antic camí i la carretera de Balaguer a l’Alta Ribagorça.
És termenal dels municipis d’Àger Noguera i Sant Esteve de la Sarga Pallars Jussà Al vessant meridional, prop del coll dins el terme d’Àger, hi havia, els s XII i XIII, un hospital a càrrec de religiosos hospitalers dit hospital d’Ares o de Sant Joan de Jerusalem
Corroncui
Despoblat
Despoblat del municipi del Pont de Suert (fins el 1968 del de Viu de Llevata), a l’Alta Ribagorça, a 1 390 m alt..
En un coster, al vessant meridional del pla del Mont, contrafort septentrional de la serra de Sant Gervàs, a la qual s’uneix pel pla de Corroncui , on hi ha l’església parroquial la Concepció, annexa a la parròquia de Pinyana, i la caseria del Pla de Corroncui Al s XX formà un municipi amb la Bastida de Corroncui
Perves

Església de Sant Fruitós de Perves
© Jaume Grandia
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), que ho fou, fins el 1968, del de Viu de Llevata.
És situat a 1 210 m alt, a la vall de Bellera, al vessant oriental del coll de la Creu de Perves 1325 m alt, que separa les conques de la Noguera Ribagorçana vall de Viu i de la Noguera Pallaresa vall de Bellera De la seva església parroquial Sant Fruitós depèn la de les Esglésies
Erta
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert, a l’Alta Ribagorça.
Situat en un coster, a l’esquerra del riu d’Erta , afluent, per la dreta, del riu de Viu, que neix al vessant meridional del port d’Erta 2 439 m alt, obert entre la pica de Cerbi 2 742 m alt a l’est i els pics d’Erta 2 652, 2 642 i 2 626 m alt a l’oest, port que comunica les valls de Viu i de Boí L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu El lloc, conegut ja el 939 com a Erta de Sas , depengué del monestir de Lavaix Formà part de l’antic terme de Malpàs
Sarroqueta

Sarroqueta, abans de l’ensorrament de l’església de Sant Joan
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 140 m alt.) del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), fins el 1965 del de Llesp.
És al vessant meridional del tossal de Viuet, damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la part baixa de la vall de Barravés La seva església, ensorrada a finals de la primera dècada del segle XXI, era dedicada a sant Joan A llevant del nucli, hi ha les restes de l’església de Santa Maria coneguda també com ermita de Sant Salvador És un edifici romànic de finals del segle XII o de principis del XIII molt modificat, que consta d’una sola nau amb absis carrat orientat al NE Compta amb una torre de campanar de dos cossos, i el pis inferior fa de porxo al que sembla fou…
serra de Sant Gervàs

Estratificació alternada de materials durs i tous a la serra de Sant Gervàs
© Fototeca.cat
Serra
Alineació orogràfica del Prepirineu central, a l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.
És formada per un conjunt de plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al N s’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra de Sant Gervàs s’estén de l’estret d’Escales, fendit per la Noguera Ribagorçana, al congost d’Erinyà, obert pel Flamisell…