Resultats de la cerca
Es mostren 1596 resultats
Reserva de la Biosfera Intercontinental de la Mediterrània
Espai natural
Reserva de la biosfera declarada per la UNESCO el 2006, amb l’objectiu de promoure un desenvolupament sostenible en una àrea biogeogràficament mediterrània situada al sud d’Andalusia i al nord del Marroc.
Comprèn una superfície aproximada d’un milió d’hectàrees entre les dues ribes, la majoria en zona marina, un territori repartit entre les províncies marroquines de Tetuan, Chefchaouen, Tànger i Larraix, i les de l’Estat espanyol de Màlaga i Cadis, a les serres de las Nieves i Grazalema Del patrimoni natural, destaquen la diversitat de la vegetació mediterrània, amb una importància especial de les suredes, els alzinars i les rouredes, les comunitats de dunes i maresmes, i el valor de conservació de l’espècie d’avet Abies pinsapo , endèmica de la zona
Antigors
Poblat megalític al terme municipal de ses Salines (Mallorca).
Fou habitat fins a l’arribada dels romans segle III aC Rodejat d’una muralla de la qual, actualment, es conserven alguns panys, els anys vint del segle XX conservava tres talaiots que hi eren inserits Adossat a la muralla s’hi troba el talaiot més gran, anomenat sa Talaia Joana, construït els segles V-IV aC, de planta circular, una alçada de 5,5 m i un diàmetre de 14 m Les primeres excavacions foren dutes a terme per Josep Colominas
torre del Torn
Torre
Antiga torre de defensa de la costa, bastida damunt un illot, al peu del coll de Balaguer, dins el municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).
puig Tomir
Muntanya
Un dels cims (1 100 m alt.) de la serra de Tramuntana, dins el municipi d’Escorca (Mallorca), vora el límit amb el de Pollença.
Separa les capçaleres dels torrents de Lluc a l’W, de Mortitx al NW, de Sant Jordi al NE i de Sant Miquel al S
cala en Togores
Cala
Cala de la costa meridional de Mallorca, al límit dels municipis de Santanyí i de ses Salines de Santanyí (Mallorca), vora l’estany de ses Gambes.
cala en Tió
Cala
Cala de la costa occidental de Mallorca, dins el municipi d’Andratx, oberta entre la punta Galinda i el cap des Falcons, al S de Sant Elm.
el Terreno
el Terreno, a Palma de Mallorca
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Palma (Mallorca), a ponent de la badia i del nucli urbà, vora la mar, entre s’Aigo Dolça (límit amb So n’Armadans) i la caleta des Malpàs, al peu del turó de Bellver.
En aquest indret fou construït, a la costa, al segle XVII, una quarantena o llatzeret el 1777 hi fou construïda la possessió de can Vileta després, de son Catlaret i el 1784 ja hi havia la casa del cardenal Despuig dita el Terreno , a l’actual escola de Natzaret Eren terres del castell de Bellver, sotmeses a les necessitats militars, i per això el projecte d’urbanització fet el 1855 per la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País no pogué dur-se a terme sinó en una petita part Tanmateix, el 1887 era ja un important nucli d’estiueig, amb 343 cases la desmilitarització de la zona feu que…
Ternelles
Possessió del municipi de Pollença (Mallorca), al NW de la vila, a la vall de Ternelles
, que davalla de la serra de Tramuntana, entre el puig Gros de Ternelles
(838 m alt.) i el castell del Rei (490 m), i aflueix, ja al pla, al torrent de Sant Jordi.
Més amunt de la possessió hi ha la cella de Ternelles
cap de Terme
Cap
Cap de la costa meridional de Catalunya, al límit entre els municipis de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) i l’Ametlla de Mar (Baix Ebre).
castell del Temple
Castell
Antic castell de Palma (Mallorca), conegut a l’època de la conquesta catalana com a castell de la Gomera, situat vora el sector oriental de les muralles de la ciutat.
Era voltat de dotze torres quadrangulars tenia dues portes, una a l’interior i l’altra a l’exterior del nucli urbà Serví de dipòsit al botí pres durant la conquesta Amb el repartiment correspongué als templers a la dissolució de l’orde, passà als hospitalers 1314 Expropiat el 1820, el seu recinte fou aprofitat per a la construcció de cases de veïns una gran part de la capella fou enderrocada i construïda de nou el 1885, de manera que de la construcció primitiva només resten l’atri i dos arcosolis interiors, romànics