Resultats de la cerca
Es mostren 3366 resultats
monestir de Sant Salvador de la Vedella
Monestir
Petit monestir benedictí, al marge esquerre del Llobregat, a l’extrem septentrional del municipi de Cercs (Berguedà), prop de Fígols Vell.
L’edifici L’església i la rectoria o antic monestir es troben sobre un característic penyal, que emergeix com un illot a la capçalera del pantà de la Baells, que ha negat el poble i una important colònia obrera de les mines de Fígols que s’havia format al seu voltant L’església és la part més important que es conserva de tot el conjunt monacal Correspon a una construcció del segle XII i consta d’una sola nau rectangular de mides reduïdes, coronada per un absis semicircular, amb dues absidioles laterals molt poc marcades a l’exterior La nau és coberta per una volta de canó apuntada L’absis,…
Sant Salvador de la Vedella

Vista parcial de la central tèrmica sobre Sant Salvador de la Vedella (Berguedà)
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de Cercs (Berguedà), situat a l’esquerra del Llobregat, a la confluència amb el torrent de la Nou, actualment anegat per les aigües del pantà de la Baells.
Fins al començament del s XX era una parròquia rural de cases escampades, centrada en l’església parroquial Sant Salvador, antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, de la qual depenien els santuaris de Sant Corneli i de la Consolació Les tres esglésies donaren nom, al llarg del s XIII, als barris o colònies de les veïnes mines de Fígols Fígols de les Mines, però la colònia de Sant Salvador de la Vedella s’establí, no prop de l’església, com les altres, sinó 1 km aigua avall El nou pantà de la Baells ha inundat aquest barri, on s’agrupava la major part dels habitants del lloc El 1970 el…
raval de Sant Salvador
Barri
Barri de Lleida (Segrià), continuació, de fet, del raval de Sant Gili, sorgit a la partida de les Pardinyes, poc després de la conquesta cristiana del 1149, extramurs de la ciutat.
L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any
Sant Sadurní de Rotgers

L’església de Sant Sadurní de Rotgers
Jordi Domènech i Arnau (CC BY-SA 2.0)
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Borredà (Berguedà), al NW del terme, entre les demarcacions de Vilada i Castell de l’Areny.
El 888 el lloc fou cedit, juntament amb Borredà, al monestir de Ripoll L’església és esmentada el 938 fou bastida al costat del palau Rotger o Rodegari era sufragània de Borredà i algun temps segles XII-XIV parròquia independent L’església, un magnífic exemplar romànic, fou refeta i consagrada l’any 1167 aprofitant els murs de l’anterior Pertangué a Ripoll fins el 1835, que passà amb Borredà al bisbat de Vic
Sant Ruf de Lleida

Vista exterior de l’església inacabada de Sant Ruf de Lleida, situada prop de Lleida (Segrià)
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat al terme de Lleida (Segrià), al NE de la ciutat, a la partida dita abans de Sant Ruf
(i després la Plana del Bisbe
).
El lloc fou donat a l’abat i als canonges de l’abadia de Provença el 1152 pel comte Ramon Berenguer IV El 1155 el bisbe de Lleida confirmà al primer prior Guillem i als seus canonges la possessió del lloc, amb l’autorització de poder-hi construir una nova església més gran que la que ja hi havia L’augment inicial del monestir fou causa de discussions entre el bisbe i capítol de Lleida i el prior Gaufred, el 1175, que acabaren amb una concòrdia, feta amb la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona, sobre els drets de sepultura i els delmes que podien percebre els comunitaris de Sant Ruf La…
Sant Romà de la Clusa
Poble
Poble i antiga parròquia del municipi de Castell de l’Areny (Berguedà), que presideix la profunda clotada de la Clusa
.
La seva demarcació forma l’extrem septentrional del municipi i és a 1 250 m alt L’església de Sant Romà és un antic edifici romànic del s XII, de volta força apuntada, adossat a l’antiga rectoria, que fou restaurat entre els anys 1963 i 1965 Al principi del s XX hom hi venerava una majestat romànica Avui dia no té vida pròpia i l’església i les cinc masies que en depenen són agregades a Castell de l’Areny
Sant Pere de Casserres
Monestir
Antic priorat benedictí, desaparegut, prop de Casserres (Berguedà), vers la masia dita els Porxos, on encara hi ha un camp dit de Sant Pere
.
Depenia del monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles, que adquirí aquesta església per permuta l’any 1040 Tingué una escassa vida monàstica els s XII i XIII L’any 1212 ja no tenia comunitat, però encara es considerava priorat de Tavèrnoles Les seves notícies es perden al s XV
poblat ibèric de Sant Miquel de Llíria
Antic poblat sobre un turó (269 m alt.) del municipi de Llíria (Camp de Túria), prop de la ciutat, que correspon a l’antiga Arse o Edeta ibèrica, principal ciutat indígena en l’època de la conquesta romana.
El poblat ibèric ocupa la part alta i el vessant del turó Sembla que fou el nucli urbà més important dels edetans Fou destruït el 215 aC per Sertori, que fundà Laurum més avall, on es troba l’actual Llíria L’any 1934 s’hi iniciaren excavacions, efectuades pel servei d’investigació prehistòrica de la diputació de València dirigides per Lluís Pericot, IBallester i DFletcher, que han donat materials ibèrics molt importants ara al Museu de Prehistòria de València, especialment ceràmica pintada, de l’estil narratiu dit d' Oliva-Llíria , sovint amb inscripcions Sembla que el poblat ja existia al s…
Sant Miquel de Llíria

Sant Miquel de Llíria
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Monestir
Santuari
Monestir i santuari del municipi de Llíria (Camp de Túria), bastit al cim (269 m alt.) del puig de Sant Miquel de Llíria, que domina, pel S, la ciutat, on es troben les ruïnes de l’antiga Edeta ibèrica poblat ibèric de Sant Miquel de Llíria).
El primer beateri femení fou fundat pel rei Jaume II entorn del 1310 Les beates habitaven en petites celles individuals i es dedicaven a treballs manuals i a l’ensenyament de noies El rei Martí el protegí i el 1406 fixà en quinze el nombre de beates Aquestes no feien vots especials i només tenien clausura de nits Els francesos 1811 i més tard el carlí Cabrera 1836 es refugiaren a Sant Miquel El lloc, que havia estat fortificat, fou en part demolit i reedificat també en part a la fi del segle XIX En l’exclaustració del 1835, les beates en foren foragitades però, atès el seu caràcter de…
Sant Maurici de la Quar

Sant Maurici de la Quar
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Quar (Berguedà), al S del terme.
Des del s XIV existia una capella de Sant Maurici, filial de la Quar, que era regida per un monjo de la Portella després del 1835 fou confiada als bisbes de Solsona, que l’erigiren en parròquia el 1873 L’edifici actual fou erigit al s XVII i ampliat al s XIX Té al costat una rectoria moderna i algunes cases que formen un petit nucli
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina