Resultats de la cerca
Es mostren 2244 resultats
Jardins Artigas
Aspecte general dels Jardins Artigas
© Lluís Prats
Jardins de la Pobla de Lillet (Berguedà), dissenyats per Antoni Gaudí i construïts entre el 1905 i el 1906.
Situats al costat de l’antiga indústria tèxtil Ca l’Artigas, propietat del senyor Joan Artigas i Alart, resseguint un tram del curs del riu Llobregat, al voltant de la zona de la font de la Magnèsia El jardí consta d’una gruta de grosses pedres sense tallar, amb voltes de claus pènsils com en els viaductes del Parc Güell Al costat de la gruta hi ha la font de la Magnèsia, que dóna nom a tot el jardí, que té forma allargassada seguint el congost de vora del riu Un pont, conegut també com el pont de la Magnèsia, uneix les dues vores del riu amb un airós arc coix damunt del qual hi ha els graons…
castell de Tornamira
Antic castell de Tornamira, ara important pairalia d’Oristà (Lluçanès)
© Fototeca.cat
Masia
Antic castell, avui masia, del municipi d’Oristà (Lluçanès), que centrà una bona part de la jurisdicció de l’antic castell d’Oristà.
Es troba al N del terme, sobre la riera Gavarresa Esmentat des de la fi del segle XI, passà aviat als Montcada, sota el domini dels quals estigué fins el 1353, que el comprà Ramon de Peguera, senyor d’Olost En tingueren el domini útil els cavallers Tornamira, notables als segles XIII i XIV Vers el 1476 el lloc es redimí dels Peguera i passà a ésser domini reial, sotmès al veguer de Vic El castell ja consta com a mas el 1666 l’edificació actual fou construïda el 1763, però té incloses dues antigues torres i una part de murs antics
la Tor d’Olvan
Església
Masia històrica del municipi d'Olvan (Berguedà), documentada des del segle XV. L'edifici actual és de finals del segle XVII o primers del XVIII.
Terradelles
Veïnat
Veïnat del municipi de Bagà (Berguedà), vora el Bastareny, al S de la vila, al límit amb el terme de Guardiola de Berguedà.
coll de Tancalaporta
Collada
Depressió (2 402 m) del Prepirineu, al límit del terme de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya) i Gisclareny (Berguedà), que separa la serra de Cadí, a l’W, de la de la Moixa, a l’E.
Hi passa l’antic camí de Bagà a Bellver de Cerdanya
Split
Aspecte de la ciutat d'Split (Croàcia)
Ciutat
Ciutat de la Dalmàcia, a Croàcia.
Situada al litoral adriàtic, és el port més important de Croàcia Ben comunicada amb l’interior, manté una relació viva amb els altres centres costaners de la Dalmàcia Seu de nombroses indústries construccions navals, ciment, tèxtil, alimentària, és un centre turístic important Posseeix fonts d’aigües sulfuroses, i als seus voltants hi ha jaciments de lignit i margues argiloses Centre d’ensenyament superior És seu episcopal A 6 km hi ha les ruïnes de l’antiga Salona Fundada per soldats i pròfugs salonites ~615 dins els murs del palau de Dioclecià, fou domini bizantí fins a la conquesta de Pere…
Sorribes
Història
Antiga quadra del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), a l’W del terme, a la vall de l’aigua de Llinars, entre els antics termes de Llinars de l’Aiguadora i de Sant Martí de Canals.
la Soleia
Veïnat
Veïnat del municipi de Castellar de n’Hug (Berguedà), al voltant de l’església de Sant Joan de Cornudell.
Sisak
Ciutat
Ciutat de Croàcia, prop del Sava i al SE de Zagreb.
Centre comercial, industrial siderúrgia i cultural escoles tècniques Antiga Segesta posteriorment Sciscia , fou capital de la província romana Sàvia Bisbat catòlic des del s XIII Té restes d’una gran basílica del s III Pertangué a Àustria-Hongria del 1641 al 1918
Šibenik
Ciutat
Ciutat de Croàcia, a la costa adriàtica.
Centre cultural, és també el mercat de la costa dàlmata central i les illes adjacents Alumini i ferroaliatges Bisbat catòlic, té una sumptuosa catedral renaixentista i innombrables palaus d’estil venecià Fou residència dels reis de Croàcia segle XI i pertangué a Hongria, a Venècia i a Àustria