Resultats de la cerca
Es mostren 9849 resultats
Ferrús
Església
Masia i antiga església (Santa Maria) del terme de Fígols Vell (Berguedà), als vessants meridionals de la serra d’Ensija.
les Ferreres d’Olvan
Masia
Masia del terme d’Olvan (Berguedà), edifici del s XVII, a l’esquerra de la riera de la Portella, prop de la seva confluència amb el Llobregat.
Ha donat nom a un veïnat
Fennoscàndia
Regió
Regió fisiogràfica del nord d’Europa que comprèn l’escut bàltic, estès per Suècia, Finlàndia, Carèlia i la península de Kola, a Rússia, i la major part de Noruega, afectada pel cicle orogènic del Caledonià.
Hi predominen els materials cristallins del Precambrià, no alterats des del Cambrià, coberts només per llacs d’origen glacial i, a la regió d’Escània Suècia, per materials sedimentaris El nom de Fennoscàndia li fou donat pel geòleg finlandès W Ramsay, el 1898
Feners
Caseria
Caseria del municipi de Saldes (Berguedà), al vessant meridional del Pedraforca, a l’esquerra de l’aigua de Valls, aigua avall de l’Espà, de la qual parròquia depèn.
Al s XIII pertanyia als Pinós anteriorment havia rebut una carta de franqueses dels comtes de Cerdanya, que la feren fortificar
Farners
Història
Antiga quadra del municipi de Capolat (Berguedà).
L’església era dedicada a sant Andreu
Falun
Ciutat
Capital del län de Dalarnas, Suècia.
Situada al centre del país, entre els llacs Runn i Varpan, s’originà al voltant d’unes mines de coure, explotades des del 1230 i actualment esgotades Indústria mecànica i química
Falgars
Aspecte del santuari de Falgars (la Pobla de Lillet)
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari marià ( Santa Maria de Falgars
) del municipi i de la parròquia de la Pobla de Lillet (Berguedà), a la serra de Falgars
.
El lloc consta des del 984, en l’acta de consagració de la desapareguda parròquia de Sant Cristòfol de Vallfogona Bé que una tradició pretén de situar la troballa de la imatge el 1049, les seves primeres notícies certes són del 1120, quan fou donada l’església de Santa Maria, que aleshores s’edificava, al monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà Primer era regida pel rector de Sant Cristòfol, després tingué benefici propi 1352 i, més tard, ermitans L’església fou reedificada el 1646 Presideix el santuari una imatge gòtica d’alabastre, del s XV És lloc de molta devoció
castell de Faja
Castell
Antic castell del municipi de Gisclareny (Berguedà), a la dreta del Bastareny; en resta la capella (Santa Magdalena), esmentada ja el 1288; depenia de Sant Martí del Puig.
coll de Faig-i-branca
Collada
Coll (1 416 m alt.) de la serra que separa la vall de Lillet de la vall del Merdançol, entre el puig Lluent i el serrat de Faig-i-branca
(1 517 m alt.), al límit entre el Berguedà i el Ripollès.