Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Santa Magdalena
© CIC-Moià
Ermita
Ermita del municipi de Vallcebre (Berguedà).
S'hi celebra un aplec el 22 de juliol
Cheltenham
Ciutat
Ciutat del comtat de Gloucestershire, a Anglaterra, Gran Bretanya, situada als contraforts dels Cotswold Hills.
Centre turístic estació termal i residencial, hom hi celebra anualment festivals de literatura i música contemporània anglesa
Stratford-on-Avon
Ciutat
Ciutat del Warwickshire, a Anglaterra, Gran Bretanya, sobre l’Avon i a 35 km de Birmingham.
Centre mercantil, amb indústries de caire tradicional, viu principalment del turisme, que hi acudeix perquè és la pàtria de Shakespeare Hom hi celebra anualment uns festivals de teatre
Harrogate
Ciutat
Ciutat del North Yorkshire, Anglaterra.
Situada al contrafort dels Penins, és una antiga estació termal Actualment disposa d’indústria lleugera, així com de centres d’investigació És centre turístic pels pantans del Yorkshire i celebra un important festival d’arts i ciències a l’estiu
Lambeth
Ciutat
Antiga ciutat d’Anglaterra, al comtat de Surrey, actualment barri de Londres.
Situada a la riba dreta del Tàmesi, és un centre comercial i de comunicacions molt important Victoria Station El palau de Lambeth és, des del segle XIII, residència dels arquebisbes de Canterbury, i des del 1867 hom hi celebra, cada deu anys, sota la presidència de l’arquebisbe de Canterbury, les conferències de Lambeth , assemblees de tots els representants mundials de l’Església anglicana
Wimbledon
Ciutat
Antiga ciutat d’Anglaterra, absorbida des del 1965 per Merton, al SW de Londres.
Zona residencial, amb moltes villes, és la seu principal del tennis mundial Des del 1922 disposa d’un dels millors estadis de tennis de tot el món, amb 12 pistes i una capacitat total de 17 000 persones La seva pista principal pot allotjar 8 000 espectadors Des del 1877 hom hi celebra cada any un torneig, que aplega les principals figures del moment
Can Pons
© Fototeca.cat
Caseria
Colònia industrial
Caseria i colònia industrial tèxtil (Manufactures Pons) del municipi de Puig-reig (Berguedà).
Fou fundada el 1880 per Josep Pons i Enrich Des d’un punt de vista arquitectònic i urbanístic és molt interessant Hi ha un impressionant bosc i un jardí que envolta les dues torres neomedievals dels propietaris la vella, construïda abans del 1885, i la nova, inaugurada el 1897, el xalet del director, l’església neogòtica de grans dimensions de Sant Josep 1887 i el panteó familiar 1907 —ambdues obra de l’arquitecte modernista Josep Torres i Argullol—, l’escola, la casa convent 1893 i el teatre Prop de la fàbrica hi ha els habitatges plurifamiliars i la zona de serveis La fàbrica funcionà fins…
Sant Julià de Fréixens
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Vallcebre (Berguedà), situada en un serrat (945 m), sobre una petita vall on hi ha les cases que formaven el seu veïnat.
Existia ja el 1140 i el 1312 ja era sufragània de Vallcebre Aquesta caseria conserva l’església que és una construcció romànica del segle XI, encara que bastant desfigurada per les reconstruccions i diversos afegitons dels segles XVII i XVIII Té una sola nau coberta per una volta de canó i acabada en un ample absis semicircular La part superior del mur extern de l’absis és cobert amb una motllura i una sèrie de petites mènsules, i al capdamunt hi ha, com a coberta, un quart d’esfera La part de davant i el campanar, que és de torre, són d’obra molt més moderna L’església, esmentada el 1010,…
santuari de Queralt
Jordi HD (CC BY-NC 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Queralt) del municipi de Berga (Berguedà), dins l’antic terme de la Valldan, al vessant oriental del Castellberguedà (1.292 m alt.), cim de la serra de Queralt que s’aixeca al NW de la ciutat de Berga.
Segons la llegenda, la imatge fou trobada per un pastor de Vilaformiu al segle XIV De fet, la imatge, molt restaurada, correspon al segle XIV i és molt probable que procedís del castell de Madrona o castell Berguedà, i el primitiu santuari, documentat al mateix segle, era filial de la parròquia de Sant Pere de Madrona La cova on hom pretenia haver trobat la imatge fou convertida en capella el 1704 i renovada a partir del 1916 El santuari del 1386 fou construït pel mercader berguedà Francesc Garreta i renovat en 1725-41 Més tard fou construït l’hostal i hom hi afegí el cambril i altres…
la Quar
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb Osona.
Situació i presentació S’estén al sector esquerre del Llobregat, ja en contacte amb el Lluçanès la riera de Merlès —dita antigament d’Adest—, límit oriental del terme, el separa de Lluçà Limita al N amb els municipis de Vilada i Borredà, que l’abraça a més per l’E, per on també limita amb Lluçà Lluçanès al s termeneja amb Sagàs i Olvan i a l’W amb Cercs La major part de la seva extensió correspon a la capçalera de la vall de la Portella, entre la serra de Picancel, amb el pic de Salga Aguda 1171 m al N i la serra de Campdeparets i el serrat de Sant Isidre 1121 m al S, fins al peu del coll de…