Resultats de la cerca
Es mostren 1912 resultats
serra d’Ensija
La serra d’Ensija (Berguedà), des de la Nou de Berguedà
© Fototeca.cat
Serra
Nus orogràfic dels Prepirineus berguedans, entre els sinclinals de Vallcebre, al N, i Fígols Vell, al S, el torrent del coll de Peguera, a l’E, i l’aigua de Valls, a l’W.
Consisteix en una volta anticlinal en forma de ferradura amb orientació WNW-ESE constituïda per calcàries cretàcies grisenques del Senonià que emergeixen d’unes altres calcàries blanques del Garumnià L’erosió remuntant d’alguns rius aigua de Llinars explica la verticalitat d’alguns vessants, damunt els quals se situen replans pla de les Tores, dominats per un planell carener rasos d’Ensija , amb el refugi del President Delgado Úbeda n’emergeixen, a llevant, el serrat Negre 2,271 m alt, el serrat Voltor 2,281 m i la creu de Ferro 2,286 m i, a ponent, el cap Llitzet o de la Gallina Pelada 2,…
riu Demetge
Riu
Riu del Berguedà, afluent, per la dreta, aigua amunt de Sant Quirze de Pedret, del Llobregat, format al vessant E del coll de la Creu de Campllong per la confluència de petits torrents de les serres de Queralt i de la Tossa (torrent de l’Alou) i dels rasos de Peguera (torrents Major i de Tagast).
Després de passar vora la ciutat de Berga desemboca al seu collector aigua amunt de Sant Quirze de Pedret
coll de la Creueta
Collada
Depressió (1.820 m) de la serra que separa la vall de Toses (Ripollès) de la vall de Lillet (Berguedà), entre el tossal de la Creueta (2.068 m), a l’E, i el cim de Pla Baguet (2.031 m), a l’W.
Hi passa la pista de Castellar de n’Hug Berguedà a la Molina Baixa Cerdanya
la Creu de Ferro
Cim
Cim (2 286 m alt.) de la serra d’Ensija, punt culminant dels rasos d’Ensija, al límit entre els termes de Saldes i de Fígols Vell (Berguedà).
cingles de les Costasses
Cinglera
Cinglera dels Prepirineus que forma el vessant S del cim de Cloterons (2 179 m), estesa entre Gósol (Berguedà) i Josa i Tuixén (Alt Urgell).
cingles de Costafreda
Cinglera
Contrafort N (1 882 m) de la serra d’Ensija, acinglerat per tots costats, a la qual s’uneix a través del serrat Voltor, estès d’W a E, entre les valls de Saldes i de Vallcebre (Berguedà).
els Cortils
Enclavament
Enclavament (3,28 km2) del municipi de Bagà (Berguedà), que forma una coma al vessant S del Cadí (serra dels Cortils), comunicada amb el Baridà (Baixa Cerdanya) pel pas de Gosolans i separada de la resta del municipi pels termes de Saldes i de Gisclareny.
la Cortada dels Llucs
Masia
Masia i antiga quadra del terme de Santa Maria de Merlès (Berguedà), casa pairal dels comtes de la Vall de Merlès.
L’edifici, de planta rectangular amb coberta de doble vessant i el carener perpendicular a la façana, està reforçat per unes torratxes i flanquejat per una massissa torre d’origen medieval i coberta de quatre vessants Té portes adovellades i les finestres tenen llindes massisses Tot el recinte està envoltat per un mur i té la masoveria a tramuntana La masia fou construïda al segle XVII i ampliada al segle XVIII
Correà
Veïnat
Veïnat disseminat compartit pels municipis de l’Espunyola i de Montmajor, al Berguedà.
L’església parroquial Sant Martí, romànica del segle XII, és a la dreta de la riera de l’Hospital és esmentada ja el 839 Formà un municipi al segle XIX juntament amb la parròquia de Comesposades, actualment agregada a Montmajor Els santuaris de la Mare de Déu dels Torrents i dels Sants Metges i la caseria dels Torrents, del municipi de l’Espunyola, en depenien