Resultats de la cerca
Es mostren 1912 resultats
Berga
El nucli antic de la ciutat de Berga, vist des del castell
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Berguedà, a la vall alta del Llobregat, en un dels sectors més alts de la Depressió Central Catalana i al començament dels Prepirineus.
Situació i presentació Al N i NE limita amb Cercs, al SE amb Olvan, al S amb Avià, al SW amb Capolat i al NW amb Castellar del Riu Al N gran part del límit municipal és marcat pel riu Demetge, fins a l’indret on desguassa al Llobregat Aquest riu també assenyala gran part del límit oriental, fins a arribar als confins de la colònia de Cal Rosal, a l’extrem S, on rep la rasa dels Molins El municipi es pot dividir en tres sectors el que inclou les darreres elevacions meridionals dels Prepirineus la zona de contacte entre els Prepirineus i la Depressió Central, amb un escarpament tectònic…
Bagà

Detall de la plaça Major de Bagà
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Berguedà situat a l’extrem N del Berguedà, al límit amb la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació Al NE toca amb Castellar de n’Hug, a l’E i al S amb Guardiola de Berguedà, a l’W amb Gisclareny i al N amb Bellver de Cerdanya, Alp, Das i Urús tots de la Cerdanya, i amb Grèixer, enclavament de Guardiola de Berguedà La part principal del terme de Bagà, que inclou el poble pròpiament dit, forma un extens territori aproximadament quadrat, del qual surten dos apèndixs la capçalera del riu de Gréixer, ampla i extensa, que es projecta cap al NE i limita amb la Baixa Cerdanya la serra de Gréixer, el Pedró dels Quatre Batlles, de 2 531 m, la Tosa d’Alp i la carena de…
Sant Vicenç d’Obiols

Sant Vicenç d’Obiols
Fototeca.cat
Església
Església romànica del municipi d’Avià (Berguedà), situada en una plataforma rocallosa, a la riba dreta del Llobregat i sobre la Colònia de la Plana.
L’edifici És una construcció força interessant i en un estat de conservació excellent que consta d’una sola nau, alta i estreta, capçada a l’est per un absis gairebé rectangular i dues capelles quadrangulars Aquesta disposició forma una capçalera trevolada que dona al temple una planta de creu llatina L’absis i les capelles tenen una volta de canó de mig punt la coberta actual de la nau respon a una restauració del temple feta entre els anys 1959 i 1962 en què es va substituir la volta romànica per una coberta feta amb formigó, a imitació de la d’encavallades de fusta més primitiva que tenia…
Terradelles
Veïnat
Veïnat del municipi de Bagà (Berguedà), vora el Bastareny, al S de la vila, al límit amb el terme de Guardiola de Berguedà.
Borredà

Borredà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, a l’àrea de contacte entre els últims contraforts dels Prepirineus i la Depressió Central.
Situació i presentació El municipi de Borredà, de 43,45 km 2 , limita a l’E amb Alpens Lluçanès i les Llosses Ripollès, al S amb Lluçà Lluçanès, a l’W amb la Quar el límit amb aquest darrer terme és el Margançol i Vilada i al N amb Castell de l’Areny, on les rieres de Camprubí i de Cercosa separen els dos termes El terme municipal de les Llosses té un enclavament dins del terme de Borredà el de la Rovira de Baix, entre Alpens i Borredà, que té el límit meridional a la riera de Merlès, prop del límit amb la Quar El terme és situat en el punt de contacte del Ripollès amb el Berguedà, a la zona…
Capolat

Capolat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Solsonès.
Situació i presentació Limita amb Castellar del Riu N, Berga i Avià E, i l’Espunyola i l’enclavament de Comesposades de Montmajor S i amb els municipis de Navès i Guixers del Solsonès És un terme eminentment rural, de poblament totalment disseminat, però malgrat això, els principals nuclis de població són el poble de Capolat, capital del terme la caseria de Llinars, compartida amb el terme de Castellar del Riu la caseria de Rossinyol i Coforb, anomenada també Coforb i la caseria de Taravil Aquests nuclis coincideixen amb els antics termes parroquials de Capolat, Coforb i Taravil La carretera…
l’Ametlla de Casserres
Colònia industrial
Fàbrica tèxtil (teixits i filats de cotó) i colònia industrial (cartó ondulat) del terme municipal de Casserres de Berguedà, situada a la vora dreta del Llobregat a 1 km aigua amunt de Gironella.
La fàbrica tèxtil tancà el 1966 en aquella data hi treballaven unes 250 persones
Travil
Llogaret
Llogaret del municipi de Capolat (Berguedà), situat a l’extrem occidental de l’altiplà de Capolat, al peu dels cingles dels Tossals.