Resultats de la cerca

Es troben a mig quilòmetre, aproximadament, a l’oest del poble És un indret molt visitat per turistes i grups d’excursionistes

Situats al costat de l’antiga indústria tèxtil Ca l’Artigas, propietat del senyor Joan Artigas i Alart, resseguint un tram del curs del riu Llobregat, al voltant de la zona de la font de la Magnèsia El jardí consta d’una gruta de grosses pedres sense tallar, amb voltes de claus pènsils com en els viaductes del Parc Güell Al costat de la gruta hi ha la font de la Magnèsia, que dóna nom a tot el jardí, que té forma allargassada seguint el congost de vora del riu Un pont, conegut també com el pont de la Magnèsia, uneix les dues vores del riu amb un airós arc coix damunt del qual hi ha els graons…

En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 al s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718

Neix a les fonts del Llobregat , en fortes ressurgències en calcàries paleozoiques a Castellar de n’Hug Té una conca vessant de 5110 km 2 , un curs N-S de 170 km i fineix al Prat de Llobregat Baix Llobregat, 5 km al S de Barcelona El seu traçat és essencialment epigènic, ja que travessa successivament el solc prepirinenc, l’encavalcament de l’Alt Berguedà, el Vallès i la Serralada Litoral, la qual cosa fa que s’engorgi a Cercs, al congost del Cairat entre Monistrol de Montserrat i la Puda i a Martorell De les fonts fins a la Pobla de Lillet segueix els estrats secundaris i terciaris, a favor…

Pel seu caràcter més antic paleozoic i ja format en el plegament hercinià respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís 1760 m alt, continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses Forma la divisòria entre les conques del Segre i del Llobregat Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre 2017 m alt, el Moixeró 2089 m i el pla del Moixeró 2063 m, les penyes altes del Moixeró 2276 m, el serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2200 m i el coll de Jou 2000 m, on arriben els estreps de…

És un peduncle de 2,4 km de llarg, que de la Roca Roja 2038 m alt, té com a fites les collades del Teuler 2 081 m i del Verdet 2256 m i el Pollegó Superior, amb tres pics el cim Nord 2476 m, el Pollegó estricte 2506 m i el Calderer 2496 m Al sud, l’Enforcadura, que originà el nom de la muntanya 2356 m alt, serveix de trànsit al Pollegó Inferior 2444 m A llevant, el Pollegó Superior es prolonga fins al pic dels Cabirols 2442 m Aquesta muntanya, que separa les capçaleres del Llobregat riu de Gresolet i el Cardener aigua de Valls, és constituïda per un contrafort mesozoic considerat per alguns…

És coneguda per la desfeta i mortaldat que sofriren les tropes castellanes a mans de la gent del país durant la guerra de Successió