Resultats de la cerca

Abans del 2002 formà, juntament amb la masia de la Riera un enclavament 3,31 km 2 del municipi de Palmerola, posteriorment annexat al de les Llosses S'estenia a la dreta de la riera de Merlès, aigua avall de Boatella

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Capolat i Avià, a l’E amb l’enclavament de Sant Quintí de Montclar Montclar i Casserres, al S amb Montclar i Montmajor i a l’W amb Navès Solsonès i l’enclavament de Comesposades Montmajor El sector oriental, on hi ha el castell i la parròquia que donen nom al municipi, és a la capçalera de la riera de Clarà, afluent del Llobregat per la dreta a Casserres després de travessar el terme d’Avià el sector occidental, amb les antigues parròquies del Cint i de Correà, té les aigües riera de l’Hospital i riera de Navel tributàries del Cardener…

És un peduncle de 2,4 km de llarg, que de la Roca Roja 2038 m alt, té com a fites les collades del Teuler 2 081 m i del Verdet 2256 m i el Pollegó Superior, amb tres pics el cim Nord 2476 m, el Pollegó estricte 2506 m i el Calderer 2496 m Al sud, l’Enforcadura, que originà el nom de la muntanya 2356 m alt, serveix de trànsit al Pollegó Inferior 2444 m A llevant, el Pollegó Superior es prolonga fins al pic dels Cabirols 2442 m Aquesta muntanya, que separa les capçaleres del Llobregat riu de Gresolet i el Cardener aigua de Valls, és constituïda per un contrafort mesozoic considerat…

Situació i presentació És situat entre els municipis de l’Espunyola, Avià i Casserres, i la part principal, envoltada pel terme de l’Espunyola pel NW, el N i l’E mitjançant un apèndix allargassat que divideix les dues parts del terme de Montclar A l’W i al SW limita amb Montmajor, al S amb Viver i Serrateix i al SE amb Casserres Els principals nuclis de població són el poble de Montclar, que és el cap de municipi, la caseria de Sant Quintí de Montclar, que constitueix el centre d’un enclavament, i els nuclis del Casó i Torregassa Una carretera local…

Comprèn la vall de Valielles que davalla de la serra de Busa i que la serra dels Bastets separa de l’alta vall de Lord, la vall de l’aigua de Valls, tributària de l’aigua d’Ora, per la dreta, al monestir de SantPere de Graudescales, que s’alça just al límit de l’antiga quadra, a la dreta del Cardener, a la sortida de l' estret de Valielles , que s’inicia aigua avall de Llinars de l’Aiguadora aigua amunt d’aquest congost, l’aigua d’Ora pren el nom d’aigua de Llinars Centren el terme la masia de Valielles de Busa i l’església de Sant Andreu, agregada a la…

Situació i presentació Limita al N i a l’E amb Castellar de n’Hug, a llevant amb la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola, al S amb la Nou de Berguedà i amb Cercs, i a ponent amb Vallcebre, Gisclareny i Bagà Aquest darrer terme l’envolta per la part nord-occidental El municipi comprèn també l’extens enclavament de Gréixer, a sota mateix de la serra de Moixeró i separat de la resta del territori municipal per una extensa faixa de territori del terme de Bagà Aquest enclavament limita al N amb Urús Baixa Cerdanya, a l’W amb Bellver de Cerdanya i al S i l’E amb Bagà, que l’…

Situació i presentació El sector principal és entre la riera de Navel límit oriental i l’aigua d’Ora en part límit occidental i hi forma un pronunciat entrant el terme parroquial de Pegueroles del municipi solsonenc de Navès També drenen aquest sector les rieres de l’Hospital i de Gargallà, tributàries, com les anteriors, del Cardener per l’esquerra Limita, a més, amb l’Espunyola al N, amb Montclar i Viver i Serrateix a l’E, i amb Cardona Bages al S Té els enclavaments de Comesposades i de Catllarí dins el Berguedà i el de Valielles dins el Solsonès El sector principal del terme de Montmajor…