Resultats de la cerca

Dins l’antic recinte fortificat es troba l'església de Santa Maria del Castell de Gósol, actualment en runes

Situació i presentació El terme s’estén des del cim de Puig Lluent 1766 m, el qual domina les valls de la Clusa i de la riera de Vilada o de Camprubí, que aflueixen unides al Margançol ja dins el terme de Vilada El divideix en dos sectors l’aspra i encinglerada serra de les Roques del Castell i al sector més meridional s’aixeca el puig Cubell 1114 m Els cingles de Malanyeu, entre les serres de Catllaràs i de Picamill el separen, a ponent, del terme de la Nou de Berguedà, i un sector de la riera de Vilada fa de límit, al SE, amb els de Borredà i Vilada La primera notícia del lloc es troba en l…

Situat sobre els espadats que dominen el poble de Saldes, algunes de les sales del qual han estat reconstruïdes, amb l’aprofitament dels materials originals Cap a un extrem de l’edificació es conserva l’antiga església del castell, dedicada a Santa Maria

Es conserven les restes del castell al cim d’un turó rocallós, a 1 042 m alt És esmentat ja el 954 i està documentat el 1026 pertangué a l’honor de la Portella i a la baronia de Pinós Es coneix l’existènca d’una església, esmentada el 839 a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, que es creu que estava dins el recinte del castell

Era en un turó, sobre l’església de Sant Martí de Merlès El seu terme cavalca sobre els antics comtats d’Osona i de Berga, separats per la riera de Merlès la part osonenca era de la parròquia de Sant Martí, del bisbe de Vic, i l’altra, la de Santa Maria, del bisbat d’Urgell i després de Solsona És esmentat des del 905 Fou infeudat a la família Lluçà Al final del segle XIII el rei el segrestà als Portella-Lluçà i l’encomanà als castlans de la família de cavallers cognomenada Merlès Retornà a la baronia de la Portella al final del segle XIV

Es troben l’una prop de l’altra, a cada banda de la riera d’Adest o de Merlès, que marcava la divisòria tradicional entre el bisbat de Vic i el d’Urgell, després de Solsona Sant Martí, existent ja el 988, era la parroquial dels masos situats a l’esquerra de la riera i que pertanyien a la diòcesi de Vic En la seva demarcació 14 masos el 1686 es trobava el castell de Merlès Tingué com a sufragània Sant Pau de Pinós L’edifici, d’origen romànic, fou ampliat i modificat al s XVII

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Capolat i Avià, a l’E amb l’enclavament de Sant Quintí de Montclar Montclar i Casserres, al S amb Montclar i Montmajor i a l’W amb Navès Solsonès i l’enclavament de Comesposades Montmajor El sector oriental, on hi ha el castell i la parròquia que donen nom al municipi, és a la capçalera de la riera de Clarà, afluent del Llobregat per la dreta a Casserres després de travessar el terme d’Avià el sector occidental, amb les antigues parròquies del Cint i de Correà, té les aigües riera de l’Hospital i riera de Navel tributàries del Cardener…

L’antiga església parroquial, esmentada al segle IX, és anomenada Santa Maria de Vilosiu o de les Garrigues El lloc formà part el 980 del terme del castell de Madrona

La seva demarcació forma l’extrem septentrional del municipi i és a 1 250 m alt L’església de Sant Romà és un antic edifici romànic del segle XII, de volta força apuntada, adossat a l’antiga rectoria, que fou restaurat entre els anys 1963 i 1965 Al principi del segle XX hom hi venerava una majestat romànica Avui dia no té vida pròpia i l’església i les cinc masies que en depenen són agregades a Castell de l’Areny

Situació i presentació Al N i NE limita amb Cercs, al SE amb Olvan, al S amb Avià, al SW amb Capolat i al NW amb Castellar del Riu Al N gran part del límit municipal és marcat pel riu Demetge, fins a l’indret on desguassa al Llobregat Aquest riu també assenyala gran part del límit oriental, fins a arribar als confins de la colònia de Cal Rosal, a l’extrem S, on rep la rasa dels Molins El municipi es pot dividir en tres sectors el que inclou les darreres elevacions meridionals dels Prepirineus la zona de contacte entre els Prepirineus i la Depressió Central, amb un escarpament tectònic…