Resultats de la cerca
Es mostren 1613 resultats
torre de Sant Pere
Història
Antiga torre de defensa de la costa, del municipi d’Alcanar (Montsià), vora les Cases d’Alcanar.
torre de Sant Joan
Història
Antiga torre de defensa del municipi d’Amposta (Montsià), a la costa meridional del delta, vora l’Encanyissada, a l’E de la punta de Sant Joan
.
Sant Blai
Ermita
Ermita o santuari de Tivissa (Ribera d’Ebre), 2 km al SW de la vila, al vessant d’un puig coronat per les restes de l’anomenat castell de Sant Blai, que hom fa remuntar a època musulmana.
L’edifici actual és neogòtic, del 1858 l’interior, molt més petit, era medieval segons una tradició, fou bastida per commemorar la conquesta cristiana de Tivissa
Sahel
Paisatge del Sahel al massís d’Aïr, al Níger
© Fototeca.cat
Regió
Regió molt àrida de l’Àfrica intertropical que s’estén al S del desert del Sàhara, des de les costes de l’Atlàntic fins a la mar Roja.
Comprèn territori del Senegal, Mauritània, Mali, el Txad, Nigèria, el Níger, el Sudan i Etiòpia De fet, constitueix una zona bioclimàtica que fa transició entre la del Sàhara, al N, i la del Sudan, al S La zona saheliana es distingeix del Sàhara per la regularitat de les pluges d’estiu aquestes, però, són molt febles menys de 250 mm anuals a la franja nord i entre 300 i 500 mm a la franja meridional Això permet, però, una certa vegetació estèpica amb gramínies, acàcies espinoses i els típics baobabs La població és en general nòmada ramaderia, excepte en alguns sectors meridionals on és…
Sàhara
Paisatge de dunes a la plana del Ténéré, desert del Sàhara
© Fototeca.cat
Desert
Desert de l’Àfrica septentrional, el més gran del món.
Limitat al NW per la serralada de l’Atles, arriba fins a la Mediterrània pel costat de Líbia i Egipte Cap al S els límits morfològics són poc precisos En principi, la zona bioclimàtica saheliana en degué constituir el límit meridional A l’W arriba fins a l’oceà Atlàntic, i a l’E fins a la mar Roja, però el desert aràbic n’és de fet una prolongació pel costat asiàtic El Nil, llarg oasi, no pot ésser considerat realment com un límit El Sàhara comprèn territoris de Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, el Sudan, el Txad, Mali i el Níger El Sàhara és format per un sòcol…
els Panissos
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi d’Amposta (Montsià), al delta de l’Ebre, al SE de la ciutat.
Pallerols
Santuari
Santuari (la Mare de Déu dels Pallerols) de la Sénia (Montsià), situat prop del cim d’un dels contraforts més meridionals dels ports de Tortosa, que separa les aigües del riu de la Sénia i de l’Ebre, dins el terme de la Sénia, al N de la vila, al límit amb el Bellestar de la Tinença (Baix Maestrat).
Salvaterra
Despoblat
Despoblat del municipi de Benissanet (Ribera d’Ebre), situat al vessant oriental de la serra de Cavalls.
les Salines de la Ràpita
Caseria
Caseria del municipi de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), formada al voltant de les salines de la Ràpita, situades a la barra deltaica de la punta de la Banya, que tanca el port dels Alfacs.
Les antigues salines de Tortosa, explotades ja al s XII pels àrabs, ho continuaren essent després de la conquesta cristiana Una novena part era per al rei i estigueren vinculades a la família Oliver Exportaven sal a Nàpols i tota la Mediterrània Abandonat el primer nucli les Salines Velles, foren ocupades prop de 400 ha noves les Salines Noves, de les quals hom extreu anualment unes 25 000 t, exportades en part al nord d’Europa
Rift Valley
El Rift Valley, extensa zona de depressions tectòniques (Tanzània)
© Guhle | Dreamstime.com
Vall
Extensa zona fracturada que s’estén en direcció general NE-SW i que comprèn territoris de l’Àfrica Oriental i de l’Àsia Occidental.
Es tracta d’una sèrie de depressions tectòniques, limitades tot al llarg per grups de falles més o menys paralleles, i separades per llindars i relleus tabulars Comprèn la regió del llac de Tiberíades, la vall del Jordà, la mar Morta, el golf d’'Aqaba, el sector de la mar Roja, l’altiplà etiòpic i la zona dels grans llacs de l’Àfrica Oriental Les fractures principals són degudes a l’orogènesi terciària