Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
l’Encanyissada
La bassa de l’Encanyissada, un dels sectors característics del delta de l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Estany
Estany de la dreta de l’Ebre, dins el terme d’Amposta, de 5,5 km de llarg per 2 km d’ample màxim, i d’uns 7 km 2
de superfície, un dels més extensos dels Països Catalans.
La gola vella és obturada per una massa alluvial que tot just comença a ésser conreada Rep séquies diverses, com la de l’Agulla, i és vorejat al SW per la general de desguàs La pesca hi és abundant, unes 60 tones anuals, la meitat, d’anguiles hom hi pesca amb xarxa llisses, barbs, llobarros i sobretot amb una pantena o almadrava que hom fixa vora el grau antic, on ha sorgit un petit nucli, l’Encanyissada 31 h 1981
illa de Buda

Aus a l’illa de Buda
© Fototeca.cat
Illa
Illa al·luvial de 6 km de longitud, a l’extrem oriental del delta de l’Ebre, dins el municipi de Sant Jaume d’Enveja (Montsià), entre els dos braços del riu (les goles de Llevant i de Migjorn).
Delimitada pels cordons litorals, és de forma triangular l’extrem oriental el cap de Tortosa ha avançat durant algun període fins a 10 m anuals el far de Buda , construït el 1862 al cap mateix, n'és actualment a més de mig quilòmetre A l’interior hi ha les llacunes dites el Calaix Gran o de Dalt , el Calaix de la Mar o de Baix i la bassa de Pradot És, en part, aprofitada per al conreu de l’arròs mitjançant el canal de Buda , parallel al braç septentrional del riu La fauna, sobretot d’ocells migradors, és important Al voltant de l’antiga casa i església de Buda s’ha format, a la…
delta de l’Ebre
Vista aèria del delta de l’Ebre
© Fototeca.cat
Entrant de la costa, Mediterrània endins, a les comarques del Baix Ebre i el Montsià, originat pel riu Ebre amb les seves aportacions al·luvials en temps històrics, damunt una plataforma submarina prou extensa, que evidencia una submersió quaternària.
Després del Pliocè, la ria formada per la transgressió marina i que arribava prop de Tortosa, començà de reblir-se Al segle IV, reblerta la vall fins a Amposta, començà la construcció del delta actual, construcció accelerada entre els segles XIV i XIX, a causa, versemblantment, de la desforestació dels vessants per a l’explotació de llenya i fusta i per a rompudes agrícoles, i de les deixalles del transport fluvial Hom desconeix, però, la incidència que pogué tenir en aquesta construcció deltaica la manca d’una subsidència o enfonsament alluvial capaç de neutralitzar les aportacions de l’Ebre…
el Montsià

Comarca
Comarca del Principat, a la regió de Tortosa, a l’extrem S del país.
La geografia Cap de comarca, Amposta Ha estat considerada tradicionalment part del Baix Ebre a causa de la seva indefinició fisiogràfica i de l’atracció del mercat de Tortosa damunt el d’Amposta Morfològicament, el Montsià és molt variat El sector dels ports de Beseit és el més elevat després del Caro penyes de Cervera, 1347 m alt tossal d’Encanader, 1397 m alt Aquest paisatge feréstec i incomunicat constitueix encara una reserva de fauna i un reducte de flora els faigs més meridionals dels Països Catalans, amb la clisèrie més completa del sud del Principat, que va des de la màquia de garric…
Sant Jaume d’Enveja
Sant Jaume d’Enveja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El municipi de Sant Jaume d’Enveja, de 60,78 km 2 d’extensió, fou creat el 23 de juny de 1978, per la segregació de l’antiga pedania d’Enveja del gran municipi de Tortosa, al qual havia pertangut tradicionalment Fins el 1990 pertanyé a la comarca del Baix Ebre El seu terme es troba a l’extrem de llevant del delta, al sector de la dreta de l’Ebre, riu que forma el límit septentrional del terme, des del punt on s’inicia l’illa de Gràcia la qual pertany al veí municipi de Deltebre Baix Ebre fins a la seva desembocadura seguint la gola de Tramuntana, tot comprenent l’illa…