Resultats de la cerca
Es mostren 13077 resultats
Sant Mer
Enclavament
Enclavament del municipi de Bassella (Alt Urgell), dins el de Pinell de Solsonès (Solsonès), a l’E de Castellnou de Bassella.
Sant Diumenge
Vista parcial de l’església de Sant Diumenge a Riner (Solsonés)
© Fototeca.cat
Masia
Masia situada en una carena espadada de 811 m alt., del municipi de Riner (Solsonès), dins la parròquia i al nord de Su.
Té adossada una església romànica de la fi del s XII, que es conserva molt deturpada per afegits posteriors
Sant Bartomeu
Cim
Cim (870 m) de la serra que separa les valls del Cardener (terme d’Olius) i de la riera de Solsona (terme de Solsona), al Solsonès.
Santa Maria de Pinós
Santuari de Santa Maria de Pinós
© Xevi Varela
Santuari
Santuari del municipi de Pinós (Solsonès), situat prop del cim de la serra de Pinós (931 m).
Centre de devoció comarcal, domina una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes la llinda de la portalada és del 1642, conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers 1808, el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada
Safareig
Antic terme rural del municipi de Bellvís (Pla d’Urgell), al NE del terme, vora el riu Corb.
Rybinsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Jaroslavl’, Rússia, vora el Volga.
Construcció de maquinària Indústria de la fusta, l’adoberia i tèxtil Port fluvial Central hidroelèctrica Institut d’aviació Des del 1946 rebé successivament els noms de Serbakov fins al 1957, Rybinsk 1957-84 i de nou des del 1991 i Andropov 1984- 91
Rybačij
Península
Península de Rússia, a l’oblast’ de Murmansk, que s’endinsa a la mar de Barents.
El relleu presenta un altiplà màxima altitud, 299 m de pendent molt abrupte cap a la mar, format per esquists argilosos, gresos i calcàries La vegetació és de tundra
Rutènia
Geografia històrica
Nom que, a l’edat mitjana, designava Rússia i que fou adoptat per la monarquia austrohongaresa per designar els territoris del NE dels Carpats, que comprenen essencialment la Galítsia, la Bucovina i part d’Hongria.
Hom ha fet equivaler el nom amb el d’Ucraïna, que abasta, però, un territori més gran i més estès cap a l’E En època moderna hom aplicà aquest nom Rutènia Carpàtica , o Rússia subcarpàtica a la província més oriental de Txecoslovàquia que, el 1945, restà incorporada a Ucraïna, on constituí una oblast’ amb el nom de Transcarpàcia
Rubcovsk
Ciutat
Ciutat del kraj d’Altai, Rússia.
Situada a la riba del riu Alej, afluent de l’Obi, és un centre important en la construcció de maquinària agrícola Té escoles tècniques
Rostov del Don
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Rostov, Rússia.
Port fluvial a la riba dreta del Don, a uns 40 km de la desembocadura, és el principal centre del Caucas septentrional de construccions mecàniques, sobretot de maquinària agrícola Centre comercial cereals, carbó i industrial tabac, cuir, indústries químiques i alimentàries Centre cultural museus, teatres, circ i d’ensenyament superior Universitat de l’Estat de Rostov “Mikhail Suslov” 1917 Fundada el 1761, arran de la presa d’Asov, fou constituïda ciutat el 1796 Presa dos cops pels alemanys 1941 i 1942, sofrí molta destrucció fou alliberada el 1943