Resultats de la cerca
Es mostren 598 resultats
el Portell
Altiplà
Altiplà entre el municipi de Miralcamp (Pla d’Urgell), Puiggròs i Arbeca (Garrigues).
el Portalfosc
Convent
Nom donat al convent de la Consolació de la ciutat de Xàtiva (Costera), de monges dominicanes, fundat el 1520.
Santa Caterina
Campanar de Santa Caterina
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de València, fundada vers el 1300.
Té tres naus i deambulatori Fou modernitzada en un estil barroc tardà 1783 Molt malmesa el 1936, en restaurar-la es palesà la sobrietat del seu primitiu estil gòtic Hi sobresurt especialment la torre, obra de Joan Baptista Vinyes, el campanar barroc més important de l’art valencià de planta hexagonal 1688-1705, consta de cinc pisos, els quatre primers són de decoració fina i original i el darrer dels quals —del rellotge— de decoració més robusta, amb columnes salomòniques el coronament és en forma de llanternó
balneari de Santa Anna
Balneari
Establiment balneari d’aigües sulfuroses del municipi de la Llosa de Ranes (Costera), vora el port de Càrcer, al vessant septentrional del turó que corona les ruïnes del santuari de Santa Anna
.
capella de Santa Àgata
Capella
Capella de la catedral de València o de les relíquies, anomenada també de les Relíquies, construïda al s XIV per manament de Pere III el Cerimoniós i que atresorava una gran quantitat de relíquies.
la Ribera de Xúquer
Regió natural i històrica del País Valencià, que comprèn el sector més pla i més proper a la mar de la conca del Xúquer, des que surt, aigua avall de Tous, de la Serralada Ibèrica.
Té una superfície de 1 117,45 km 2 i es divideix en les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa La població total és de 260 510 h 1981, amb una densitat de 233,12 h/km 2 La regió, de Sumacàrcer a Cullera, formà el 1245 el terme general d’Alzira La divisió entre les governacions de València i de Xàtiva al Xúquer al mateix s XIII no respectà la unitat de la regió en canvi, la governació borbònica d’Alzira li restituí, en gran part, la unitat només la vall Farta i el sector pròxim a Xàtiva en restaren exclosos Amb la divisió provincial, quatre poblacions de la Ribera esdevingueren caps…
baronia de Riba-roja
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Riba-roja de Túria, que al s XIV ja pertanyia als Riu-sec.
Passà per enllaç als Centelles, i posteriorment als Montcada i als marquesos de Guadalest Des del s XVIII fou propietat dels Güemes, comtes de Revillagigedo
barranc de Retilles
Barranc
Nom amb el qual també és conegut el barranc de Planes, al municipi de Planes de la Baronia
, Comtat.
Remolins
Enclavament
Enclavament del municipi de Bellvís (Pla d’Urgell), que comprèn la quadra d’Arrufat, situat entre els termes de Linyola, Bellcaire d’Urgell i Vallfogona de Balaguer (Noguera).