Resultats de la cerca

Es mostren 295 resultats

vegueria de Tàrrega

Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (4.272 h [1718]), a l’Urgell, que comprenia l’extrem occidental de l’antic comtat i bisbat d’Osona, des de Montcortès, Granyanella (aquest, de la Segarra) i el Talladell fins a Golmés, Fondarella (aquests, al Segrià), el Palau d’Anglesola, Mollerussa, Miralcamp i Sidamon, a més de la riba dreta de la vall del riu Corb (l’Ametlla —a la Segarra—, Guimerà i Sant Martí de Maldà), Bellver de Sió, a la ribera de Sió, i, en ple pla d’Urgell, encara, la Figuerosa, Altet, Claravalls, Tornabous, Barbens, Ivars d’Urgell, Vallverd, el Bullidor, Boldú, Linyola i el Poal (aquests dos, a la Noguera).
El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Tàrrega fou incorporada al corregiment de Lleida, dins el qual constituí l' alcaldia major de Tàrrega
Gran enciclopèdia catalana

el Bullidor

Poble
Poble del municipi de Barbens (Pla d’Urgell), al camí de la Fuliola, format per unes quantes cases de camp al voltant de l’antiga església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu.
Fou municipi fins a mitjan s XIX La baronia del Bullidor fou comprada el 1487 per Dalmau de Copons i de Guimerà, i el 1688 fou adquirida per Pere Jaume de Massot el 1859 el títol passà als Dalmases
Gran enciclopèdia catalana

riu de Muntaner

Riu
Afluent de la ribera d’Ordino per la dreta, dins la parròquia de la Maçana (Andorra); neix al coll de Muntaner (o d’Aós), al límit amb l’Alt Urgell, i s’uneix al seu col·lector prop de Sispony.
Gran enciclopèdia catalana

serra de Pimès

Serra
Alineació muntanyosa que separa, en part, Andorra de l’Alt Urgell, estesa des del port de Carboners fins a la Valira; culmina a la roca de Pimès o pic de la Rabassa (2 169 m alt), al centre del planell de Pimès .
Separa les aigües del Runer i de la riera de la Rabassa
Gran enciclopèdia catalana

Canòlic

Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Canòlic , de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), de la qual és patrona, situat en un coster (1528 m alt), damunt la riba dreta del riu d’Aós, al camí de Bixessarri a Civís (Alt Urgell), pel coll de Canòlic .
Hom hi celebra anualment un aplec Al seu voltant hi ha un grup de bordes
Gran enciclopèdia catalana