Resultats de la cerca
Es mostren 361 resultats
la Redonda
Una de les quatre parts en què és dividit el municipi de Peníscola (Baix Maestrat).
Santa Magdalena de Polpís
Vista de Santa Magdalena de Polpís
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la vall de la rambla d’Alcalà (dita també barranc de Polpís), dominada a llevant per la serra d’Irta (on s’aixecava l’antic castell de Polpís) i a ponent per les talaies d’Alcalà, de les quals baixa el barranc de les Talaies o del Mas, que aflueix a la rambla d’Alcalà, aigua avall del poble.
La vall és aprofitada pel camí tradicional de Barcelona a València carretera, autopista i ferrocarril El territori improductiu, al sector muntanyós, ocupa 2450 ha bosc i matollar De les 2350 ha censades com a secà només són conreades poc més de la meitat, dedicades sobretot a garrofers i oliveres, substituïts progressivament per ametllers Hi ha granges avicultura El 28,5% de la població activa treballa en la indústria, el 25,8% en els serveis, el 22,8% en l’agricultura i el 20% en la construcció Aquesta diversitat és deguda a la proximitat de Benicarló i Peníscola Així i tot, la població, que…
Gatén
Antic terme rural del municipi de Bellvís (Pla d’Urgell), a l’est de la vila.
Fredes
Poble
Poble (fredencs; 1 090 m alt.) del municipi de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), situat al centre de la foia de Fredes, petit altiplà limitat al sud-est per altíssims espadats (salt de Fredes), que en dificulten l’accés.
L’església parroquial dels Sants Màrtirs depèn de la del Boixar Fou fundat en 1261-69 pel monestir de Benifassà, a la jurisdicció del qual pertangué Durant la guerra dels Segadors fou pràcticament destruït pels francesos Fou municipi independent fins el 1977 que fou annexat a la Pobla de Benifassà
la Costa
Santuari
Santuari (Mare de Déu de la Costa), prop de la vila de Cervera del Maestrat (Baix Maestrat).
La imatge fou traslladada a l’església parroquial
punta dels Cossis
Cap
Cap de la costa del Baix Maestrat, al nord de la desembocadura del riu Cérvol.
Coratxà
Coratxà
© Fototeca.cat
Poble
Poble (coratxarencs o coratxarers; 1231 m alt.) del municipi de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), situat al cim d’un turó.
L’església depèn de la de Boixar La carta de poblament fou atorgada el 1237 per Balasc d’Alagó Pertangué al monestir de Benifassà Al segle XVII, durant la guerra dels Segadors, fou destruït per les tropes franceses Municipi fins el 1972, fou annexat a la Pobla
el Bullidor
Poble
Poble del municipi de Barbens (Pla d’Urgell), al camí de la Fuliola, format per unes quantes cases de camp al voltant de l’antiga església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu.
Fou municipi fins a mitjan s XIX La baronia del Bullidor fou comprada el 1487 per Dalmau de Copons i de Guimerà, i el 1688 fou adquirida per Pere Jaume de Massot el 1859 el títol passà als Dalmases
l’Escarabat
Despoblat
Despoblat del municipi del Palau d’Anglesola (Pla d’Urgell), al nord del poble.
l’Ermitana
L’Ermitana, Peníscola
© C.I.C - Moià
Santuari
Santuari (Mare de Déu de l’Ermitana) situat a Peníscola (Baix Maestrat), al costat del castell, on hom venera una imatge antiga, del tipus de marededeu trobada, patrona de la ciutat.
L’actual edifici, decorat amb ceràmiques de l’Alcora, fou bastit sobre un d’anterior, pel governador Sancho Echevarría, en 1708-14