Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal formà part de l’Urgell fins l’any 1988, i fins el 1940 formà part del municipi de Castellnou de Seana El terme que li fou adjudicat comprèn el poble de Vila-sana i la caseria de la Novella limita amb els municipis de Castellnou de Seana E, Ivars d’Ugell i Linyola N, el Poal, el Palau d’Anglesola W i Golmés S El territori, que el Riu Corb travessa pel sector SW, forma part del sector regat pel canal d’Urgell i vers el NE comparteix amb els termes veïns d’Ivars d’Urgell i Castellnou de Seana una zona endorreica, amb el clot del Conill petita depressió d…

Situació i presentació El 1937 canvià el seu nom pel d’Olestria i va pertànyer al Segrià fins el 1988, es troba a la plana regada pel Canal Auxiliar d’Urgell i dins l’àrea d’atracció de Mollerussa Limita a ponent amb Bell-lloc d’Urgell, al N amb el Palau d’Anglesola, a llevant amb Fondarella i a migdia amb Torregrossa Comprèn el poble de Sidamon i el despoblat de la Quadra, que es troba a migdia del cap municipal i era un lloc que havia pertangut al capítol de Lleida Les partides del terme són les de la Serra, la Quadra, la Coma i Pelagalls, totes al S del nucli de Sidamon Aquest municipi és…

Situació i presentació Formà part del Segrià fins el 1988 és situat a prop de Mollerussa, dins el seu àmbit d’influència Limita amb els municipis del Palau d’Anglesola N, Mollerussa E, Sidamon W i Torregrossa SW i és regat per la Séquia Tercera, a llevant, i pel Canal Auxiliar, a ponent, del canal d’Urgell El poble de Fondarella és l’únic nucli de població del municipi La carretera N-IIa de Barcelona a Lleida travessa el terme de llevant a ponent, una mica més al N és seguida parallelament pel traçat d’autovia, de Lleida a Cervera Entre les dues transcorre, també parallela, la línia del…

Situació i presentació Es troba al sector més meridional del Pla d’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell Fins a la seva inclusió com a municipi del Pla d’Urgell 1988, pertanyia a la comarca de les Garrigues Limita amb els termes segrianencs de Puigverd de Lleida SW, Artesa de Lleida W i els Alamús NW, i ja dins el Pla d’Urgell amb Bell-lloc d’Urgell, l’enclavament dels Alamús i Sidamon N, Fondarella i Mollerussa NE, Miralcamp E i al S amb els termes garriguencs de Juneda i el seu enclavament i Puiggròs Aquest municipi, que ocupa una plana coberta de sembrats i fruiters, té un paisatge…

Situació i presentació El terme municipal d’Ivars d’Urgell és al sector NE de la comarca, ja al límit amb l’Urgell, del qual se segregà per formar part de la nova comarca del Pla d’Urgell És de forma apaïsada, amb una llenca estreta de terreny que s’infiltra entre l’enclavament del Tarròs Tornabous i el municipi de la Fuliola Limita al nord amb el terme de Penelles Noguera, la Fuliola i l’enclavament Tornabous, ambdós pertanyents a l’Urgell a llevant amb els de Barbens i Bellpuig Urgell a migdia amb els de Castellnou de Seana i Vila-sana i a ponent amb el de Linyola El terreny d’aquest…

Situació i presentació Formà part del Segrià fins l’any 1988, i es troba al centre geogràfic del Pla d’Urgell, dins un sector on la població de Mollerussa exerceix un paper destacat Els límits municipals són amb els termes de Bell-lloc d’Urgell W, Sidamon, Fondarella i Mollerussa S, Golmés i Vila-sana E, el Poal N i Bellvís NW El territori d’aquest municipi, que és molt planer, és situat a la part esquerra del Riu Corb i és regat pel canal d’Urgell Séquia Tercera i el Canal Auxiliar d’Urgell a més, la riera del Serradal, al NE, fa de partió amb el municipi de Vila-sana El poble del Palau d’…

Situació i presentació És situat a l’extrem NE de la comarca i penetra dins de l’Urgell, comarca de la qual se segregà el 1988 És constituït per dos sectors separats per terres d’Anglesola, a poc més d’1 km de distància l’un de l’altre El primer sector comprèn Barbens, cap de municipi, i el seu agregat el Bullidor Té forma quadrada i 4,2 km 2 d’extensió es caracteritza per la seva gairebé perfecta horitzontalitat i constitueix una plana que davalla suaument de llevant a ponent, amb un pendent inferior a l’1% i una altitud mitjana de 285 m Limita amb els termes urgellesos de Tornabous,…

Situació i presentació Formà part del Segrià fins l’any 1988 Morfològicament forma part del Pla d’Urgell, en contacte amb el Segrià Limita amb els termes de Vilanova de la Barca NW, Alcoletge NW, Lleida W i els Alamús SW, del Segrià, i amb els de Sidamon E, el Palau d’Anglesola NE, Bellvís NE i Torregrossa S, del Pla d’Urgell i amb l’enclavament del terme dels Alamús Segrià pel SE El terme, molt planer, és solcat per diverses séquies derivades del canal auxiliar d’Urgell, que han transformat en terres de regadiu les diverses partides Comprèn el poble de Bell-lloc, únic nucli de població…

Situació i presentació El municipi pertangué a la comarca de la Noguera fins a la creació del Pla d’Urgell, com a unitat administrativa El terme del Poal confronta a tramuntana amb Linyola i amb Bellvís, terme amb el qual limita també a ponent A migdia termeneja amb els municipis del Palau d’Anglesola i Vila-sana, amb el qual també termeneja a llevant Segons la tradició antiga, el topònim el Poal vol dir “terra de pous” Les filtracions del Riu Corb originen vetes fluvials subterrànies que faciliten l’excavació de pous, alguns dels quals resten encara avui als afores del poble, tot i que des…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Torregrossa W, Mollerussa NW, Golmés NE, Vilanova de Bellpuig E i amb un enclavament del terme de Juneda SW, Puiggròs S i Arbeca SE, aquests darrers de les Garrigues Va pertànyer al Segrià fins l’any 1988 En direcció NW, i prop de Miralcamp, circula el fondo de les Borgetes El poble de Miralcamp és l’únic nucli de població agrupada del terme Les principals partides són les del Fondo, els Vilars, Bellfort, la Plana, els Colls i el Pla Pel que fa a les comunicacions, una carretera local uneix el poble amb Mollerussa i continua vers…