Resultats de la cerca
Es mostren 3831 resultats
Sant Sebastià
Església
Caseria
Església i caseria del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), dins el terme de Clarà, prop de Pinell de Solsonès.
raval de Sant Salvador
Barri
Barri de Lleida (Segrià), continuació, de fet, del raval de Sant Gili, sorgit a la partida de les Pardinyes, poc després de la conquesta cristiana del 1149, extramurs de la ciutat.
L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any
Sant Ruf de Lleida

Vista exterior de l’església inacabada de Sant Ruf de Lleida, situada prop de Lleida (Segrià)
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat al terme de Lleida (Segrià), al NE de la ciutat, a la partida dita abans de Sant Ruf
(i després la Plana del Bisbe
).
El lloc fou donat a l’abat i als canonges de l’abadia de Provença el 1152 pel comte Ramon Berenguer IV El 1155 el bisbe de Lleida confirmà al primer prior Guillem i als seus canonges la possessió del lloc, amb l’autorització de poder-hi construir una nova església més gran que la que ja hi havia L’augment inicial del monestir fou causa de discussions entre el bisbe i capítol de Lleida i el prior Gaufred, el 1175, que acabaren amb una concòrdia, feta amb la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona, sobre els drets de sepultura i els delmes que podien percebre els comunitaris de Sant Ruf La…
Sant Narcís
Barri
Barri residencial de la ciutat de Girona.
Situat al SW de la ciutat, tingué l’origen en una actuació urbanística de caràcter oficial, basada en un model de barri d’habitatges unifamiliars Posteriorment, i en zones de terrenys marginals no afectades per la urbanització originària, s’ha produït una construcció molt desordenada, amb excés de densitat i desvirtuant el sentit inicial del barri
Sant Miquel del Camp
Església
Església del municipi d’Olius (Solsonès), situada al NW del terme, al costat de la casa de Sant Miquel.
El 1107 és citada en l’acta de consagració de Sant Esteve de Joval Tenia beneficiat propi al principi del s XIV
Sant Mer
Enclavament
Enclavament del municipi de Bassella (Alt Urgell), dins el de Pinell de Solsonès (Solsonès), a l’E de Castellnou de Bassella.
Sant Medir

Vista aèria de Sant Medir de Cartellà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Gregori (Gironès), al N del terme, vora Cartellà.
En aquest lloc hom fundà vers l’any 820 el primitiu monestir d'Amer, dedicat a sant Medir i a sant Genís, la comunitat del qual s’hi estigué fins al 949, que es traslladà a Amer Més tard passà a simple església parroquial i es reféu en època romànica i s’amplià amb dues naus laterals al s XVIII Era de patronat del monestir d’Amer i en tenia cura el monjo sagristà d’Amer Hi ha el monestir de Cadins
Sant Mateu de Montnegre
Poble
Poble del municipi de Quart (Gironès), situat a 356 m alt., als vessants meridionals de la serra del Montnegre (contrafort de les Gavarres), a ponent del poble de Montnegre, el qual depenia de l’església parroquial de Sant Mateu.
Era lloc reial
Sant Mateu
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Jordi Desvalls (Gironès), al N del terme.
Sant Martí Vell

Vista general de Sant Martí Vell (Gironès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació Limita, a tramuntana, amb Bordils, Sant Joan de Mollet i Flaçà, a llevant amb la Pera, municipi del Baix Empordà, i Madremanya, a migdia amb Quart i a ponent amb Juià És situat al sector septentrional de les Gavarres, als contraforts de la serra de la Mare de Déu dels Àngels o Puig Alt 485 m, dita també serra de Vall-lloreda El terme és drenat per la capçalera del Rissec, afluent del Daró, i per la riera de Sant Martí, que neix dintre el terme, als vessants septentrionals del Puig Alt, i que és afluent del Ter El terreny és muntanyós, poblat de pins, alzines sureres,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina