Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Incarcal
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic del Plistocè inferior situat a Crespià (Pla de l’Estany), ric en material ossi localitzat dins d’antigues dolines reblertes d’argiles.
La fauna trobada és representada per l’elefant meridional, l’hipopòtam, cérvols megacerins i el cavall Aquests organismes eren depredats per la hiena de musell curt Pachycocruta i per Homotherium latidents , felí de dents de sabre característic del Pliocè Aquestes mateixes faunes foren trobades a Venta Micena Granada, Cueva Victoria Múrcia i Cal Guardiola Terrassa
la Devesa
© Fototeca.cat
Parc de la ciutat de Girona, entre els rius Ter, Onyar i Güell, al NW del nucli urbà; té unes 40 ha d’extensió i fou declarat el 1943 parc artístic nacional.
Disposa d’installacions esportives piscina, camps esportius i hípics, del palau de fires, concentrades a la zona anomenada el Camp de Mart antic lloc d’exercicis militars, amb jardins i amb 9 ha de passeigs ombrejats per grans plàtans El darrer terç del s XVIII foren plantats arbres a la terrassa alluvial del Ter, extramurs, i el sector de davant la porta de Figuerola aviat fou utilitzat com a passeig Per necessitats tàctiques, els arbres foren talats el 1808 durant la dominació napoleònica, el general Maximilien Lamarque féu 1813 la urbanització, que encara persisteix, d’acord…
Sant Llorenç de Morunys
© C.I.C -Moià
Municipi
Municipi del Solsonès, al centre de la vall de Lord, a la dreta del Cardener, abans de la seva confluència amb l’aigua de Valls, al peu de la serra de Port del Comte.
Situació i presentació El terme és envoltat gairebé totalment pel terme de Guixers, llevat d’un petit tros al N, limítrof amb el de la Coma i la Pedra A més té un enclavament, entre els municipis de Navès i Guixers, que comprèn la Mola de Lord centrada pel santuari del mateix nom i el tossal de Vall-llonga El terme comprèn la vila de Sant Llorenç de Morunys, cap de municipi, i el santuari de Lord El cap municipal ha estat, històricament, la capital de la Vall de Lord, topònim amb el qual es designava antigament almenys des de l’any 839, data de l’acta de consagració de la catedral d’Urgell…