Resultats de la cerca
Es mostren 978 resultats
riu dels Sants
Riu
Curs d’aigua de la Costera, afluent, per la dreta, del riu Cànyoles, que neix a la font dels Sants, propera a un santuari dedicat a sant Abdó i sant Senén, dins el terme de l’Alcúdia de Crespins (Costera), a l’W de la vila; envolta pel N i per l’E aquesta població i, després de travessar el nucli urbà de Canals, s’uneix al seu col·lector.
Té un recorregut de 6 km i un cabal de 1 700 litres per segon L’aigua és aprofitada des d’antic rega dotze termes
Sant Narcís
Barri
Barri residencial de la ciutat de Girona.
Situat al SW de la ciutat, tingué l’origen en una actuació urbanística de caràcter oficial, basada en un model de barri d’habitatges unifamiliars Posteriorment, i en zones de terrenys marginals no afectades per la urbanització originària, s’ha produït una construcció molt desordenada, amb excés de densitat i desvirtuant el sentit inicial del barri
Sant Mateu
Veïnat
Veïnat del municipi de Sant Jordi Desvalls (Gironès), al N del terme.
quadra de Sant Joan
Història
Antiga quadra del municipi d’Aiguaviva (Gironès), centre de la casa templera (després hospitalera) del Temple de Santa Magdalena.
Sant Domènec de Girona

Sala capitular del Convent de Sant Domènec (Girona)
© Fototeca.cat
Convent
Convent dominicà fundat el 1253 pel bisbe Berenguer de Castellbisbal.
Es troba a la part de llevant de la ciutat prop de l’antiga universitat i la muralla El conjunt monumental és format per l’església, el claustre i el convent, aquest convertit en caserna des del 1827 L’església, restaurada recentment, s’inicià el 1254 i es consagrà el seu altar major el 1339 És un edifici gòtic, dedicat a l’Anunciació de Maria, d’una nau amb sis trams de voltes ogivals Es puja al convent per una gran escala moderna entre aquest i l’església hi ha el claustre, de dos pisos, amb arcs gòtics trilobulats al pis inferior i arcs rebaixats de mig punt al superior L’…
monestir de Sant Daniel
Claustre del monestir de Sant Daniel
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina de monges, situada a la vall de Sant Daniel, al poble de Sant Daniel, dins el municipi de Girona (Gironès).
L’edifici L’església i el claustre són les parts que es conserven d’època romànica i que han estat menys alterades, encara que estiguin mig embegudes per construccions posteriors És una església de planta de creu grega i té, sobre el transsepte, de braços molt desenvolupats, l’element més remarcable un cimbori octagonal, externament decorat amb arcuacions i bandes llombardes, i amb finestres geminades situades a les cares del segon pis que es corresponen a les naus Al costat nord destaca la decoració llombarda, en sèries de dues arcuacions entre lesenes, de l’absidiola, que només és visible…
molí de Sant Andreu
Molí
Molí i petit territori del municipi de Xàtiva (Costera), enclavat en el de Vallès de la Costera, a la plana regada de l’esquerra del riu Cànyoles.
Sahel
Paisatge del Sahel al massís d’Aïr, al Níger
© Fototeca.cat
Regió
Regió molt àrida de l’Àfrica intertropical que s’estén al S del desert del Sàhara, des de les costes de l’Atlàntic fins a la mar Roja.
Comprèn territori del Senegal, Mauritània, Mali, el Txad, Nigèria, el Níger, el Sudan i Etiòpia De fet, constitueix una zona bioclimàtica que fa transició entre la del Sàhara, al N, i la del Sudan, al S La zona saheliana es distingeix del Sàhara per la regularitat de les pluges d’estiu aquestes, però, són molt febles menys de 250 mm anuals a la franja nord i entre 300 i 500 mm a la franja meridional Això permet, però, una certa vegetació estèpica amb gramínies, acàcies espinoses i els típics baobabs La població és en general nòmada ramaderia, excepte en alguns sectors meridionals on és…
Sàhara
Paisatge de dunes a la plana del Ténéré, desert del Sàhara
© Fototeca.cat
Desert
Desert de l’Àfrica septentrional, el més gran del món.
Limitat al NW per la serralada de l’Atles, arriba fins a la Mediterrània pel costat de Líbia i Egipte Cap al S els límits morfològics són poc precisos En principi, la zona bioclimàtica saheliana en degué constituir el límit meridional A l’W arriba fins a l’oceà Atlàntic, i a l’E fins a la mar Roja, però el desert aràbic n’és de fet una prolongació pel costat asiàtic El Nil, llarg oasi, no pot ésser considerat realment com un límit El Sàhara comprèn territoris de Mauritània, el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte, el Sudan, el Txad, Mali i el Níger El Sàhara és format per un sòcol…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina