Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Al-Ǧifāra
Regió
Regió del S de Tunísia i del NW de Líbia, entre la Mediterrània, la serralada de Demér i l’altiplà de Nefūsa.
El clima és àrid, i la ramaderia n'és el principal recurs econòmic La població es concentra a la costa
Sfax
Ciutat
Capital del wilāya de Sfax, Tunísia, a la costa de llevant, sobre el golf de Gabes.
És el port exportador més important del país fosfats, oli d’oliva i el segon nucli demogràfic i econòmic Centre administratiu, comercial i industrial
Tunis
Ciutat
Capital de Tunísia i de la wilāya homònima.
És situada al N de l’istme rocallós que separa la sebkha Sedjoumi i el llac de Tunis Comprèn una part antiga, la medina, típicament àrab, i entre aquesta i el port hi ha la ciutat moderna, construïda sobre un pla geomètric No solament és la capital política i intellectual, sinó també el cor de la vida econòmica del país Rep una forta emigració rural, que s’installa als voltants de l’aglomeració urbana El port, construït al llac, és unit a la mar per un canal de 10 km de longitud, accessible a vaixells de menys de 6,5 m de calat, a l’extrem del qual hi ha l’avantport de la Goleta, reservat a…
Tunísia
Estat
Estat del N d’Àfrica, que limita al N i a l’E amb la Mediterrània, al SE amb Líbia i a l’W amb Algèria; la capital és Tunis.
La geografia física Tunísia és constituïda per tres regions naturals el Tell, l’estepa i el desert El Tell comprèn les regions muntanyoses del nord, relleus terciaris que s’estenen en direcció SW-NE, tallats per accidents transversals falles i fosses tectòniques hi davallen l’Atles del Tell i l’Atles Saharià, i s’hi uneixen formant la serralada tunisiana al NW, les serralades litorals Kroumirie i Mogods, poc elevades 1203 m, continuació de la serralada de Cabília, amb precipitacions abundants 800-1500 mm/any, són cobertes de boscos mediterranis, amb alzines, alzines sureres, pi blanc, etc Les…
Llagostera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, situat al límit S de la comarca, en contacte amb la Selva i el Baix Empordà.
Situació i presentació Limita al N amb el terme de Cassà de la Selva, a l’E amb Santa Cristina d’Aro Baix Empordà, al S amb el de Tossa de Mar i a l’W amb el de Caldes de Malavella, aquests dos de la Selva El seu territori és accidentat a la banda sud per la presència dels vessants septentrionals de la serra de Sant Grau o del Puig de Cadiretes, i al N per contraforts de les Gavarres La part muntanyosa del terme és poblada de boscos, amb predomini del suro, el roure i el pi El terme és drenat per les rieres de Gotarra i de Banyaloques, que desemboquen a l’Onyar per la dreta, i per la…
Sarrià de Ter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació Confronta amb els termes de Sant Julià de Ramis N, Girona E i S i Sant Gregori W és situat, doncs, al N de la ciutat de Girona, a la riba esquerra del Ter, que fa de límit oriental del terme amb la plana de Campdorà, antigament del municipi de Celrà, però en l’actualitat agregada a Girona A llevant del pla de Sant Gregori, el territori és accidentat pels darrers contraforts sud-orientals de la serra de Rocacorba Drena l’antic terme municipal el curs baix de la riera de Xuncla o torrent de Sarrià, que desguassa per l’esquerra al Ter, dintre el municipi Annexat a Girona…
Salt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació Afronta amb el terme de Sant Gregori W i N, del qual és separat pel Ter, Girona N i E, Vilablareix S i amb el de Bescanó SW, separat en part per la Séquia Monar El territori s’estén per la plana de la riba dreta del Ter i és travessat, parallel al Ter, per la séquia Monar, la qual pren les aigües del Ter per la dreta, al terme de Bescanó El municipi de Salt comprèn el poble d’aquest nom, que n’és el cap, i l’antic veïnat de Salt o barri de Sant Antoni En conjunt forma un continu urbà amb el poble de Santa Eugènia de Ter, del terme de Girona, que enllaça amb la capital…
Girona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…