Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
cau de les Goges
Cova
Prehistòria
Cova del terme de Sant Julià de Ramis (Gironès), on foren descoberts instruments prehistòrics de tècnica solutriana (Paleolític superior); és un dels primers indrets on fou possible d’estudiar el Solutrià a Catalunya.
Canet d’Adri
Canet d’Adri
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a la zona muntanyosa dominada per la serra de Rocacorba que separa el pla de Girona de la vall de Llémena, on hi ha el nucli més important del vulcanisme al Gironès.
Situació i presentació El terme afronta al N, per la serra de Portelles i Puigsesarques 878 m, amb Sant Miquel de Campmajor i, per la serra de Pujarnol, amb el municipi de Porqueres a llevant limita amb Camós i, pel puig de Sant Dalmau 367 m i el torrent de Riudelleques, amb Palol de Revardit, municipis tots aquests de la comarca veïna del Pla de l’Estany A migdia limita amb Sant Gregori i a ponent, pel serrat de Boratuna on hi ha la cova de Boratuna, pel collet de l’Escaleta, i per la riera de Rocacorba, amb Sant Martí de Llémena Comprèn el massís muntanyós de Rocacorba 992 m i els seus…
bora gran d’en Carreres
Cova
Cova situada a Serinyà (Gironès), que forma part d’un grup on hom ha trobat jaciments paleolítics.
És la que ha proporcionat els materials més importants de la indústria magdaleniana del nord de Catalunya, en part microlítica Sobresurten, al costat de les peces de sílex, els instruments fets d’os i de banya
la Bolla
Barri
Barri de Flaçà (Gironès), a l’est del poble, on hi ha l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou.
el Ter
el Ter a Cellera de Ter, amb els cingles del Far, al fons
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Ulldeter, dins el terme de Setcases Ripollès, a la vall glacial de Morenç, a 2400 m alt La seva capçalera és al Ripollès a la plana de Vic s’orienta cap a llevant, i per les Guilleries, el Gironès i el Baix Empordà, al cap d’uns 167 km, lliura les seves aigües a la platja de Pals, on hom li estima un cabal mitjà natural de 29,4 m 3 /s Deixa la zona axial dels Pirineus a Camprodon, on recull les aigües del Ritort que ve de coll Pregon Després, a Sant Pau de Seguries, s’endinsa pels sediments eocènics marins de la Depressió Central, que segueix per Sant Joan de les Abadesses fins a…
Vilademany
Castell
Antic castell i demarcació feudal del municipi d’Aiguaviva (Gironès), que es trobava situat a la ratlla fronterera amb el nom de Vilobí d’Onyar (Selva), per on s’estenia també el seu terme.
L’antic castell es trobava al lloc de l’actual mas del Forroll, que té adossada una capella del s XII, modificada el 1564, anomenada antigament Sant Jaume de Vilademany Guarda el nom de Santa Maria de Vilademany , una capella i santuari marià situat uns 10 minuts al SW del Forroll, prop del modern camp d’aviació de Girona-Costa Brava És un edifici romànic, existent el 1116, modificat i amb una volta nova feta en època barroca/> S'hi venera una imatge d’alabastre de Santa Maria del s XV, molt popular a la contrada/> Eren senyors del castell i antic terme feudal els Vilademany, coneguts…
Sangosta
Veïnat
Veïnat del municipi de Caçà de la Selva (Gironès), a l’W de la vila.
Prop seu hi ha l’ermita del Remei, construïda al s XVIII, molt visitada pels devots de la comarca, on té lloc un aplec a l’octubre
cova dels Encantats
Cova
Prehistòria
Cova del terme de Serinyà (Gironès), a la riba dreta del Ser, en una elevació sobre el riu, on han estat trobats materials prehistòrics corresponents al Paleolític superior i a la primera edat del ferro (cultura hallstàttica).
Fou una de les primeres coves paleolítiques estudiades a Catalunya 1908, i pertany al grup, dens, de poblament paleolític de Serinyà
puig de la Banya del Boc
Volcà
Aflorament volcànic del Gironès, dins el terme municipal de Sant Martí de Llémena (Gironès), situat sobre una falla, a cavall del contacte anormal de l’Eocè i del Paleozoic.
El cràter, que és situat a la banda nord-est del puig, projectà una gran quantitat de greda la lava és estesa cap a l’est i, molt especialment, cap al sud, per on arriba a la vall de Llémena
rec Monar
Vista de Santa Eugènia de Ter (Girona), amb el rec Monar a primer terme
© Fototeca.cat
Séquia del Gironès que deriva l’aigua del Ter per la dreta; té la presa al límit dels termes de Bescanó i Salt, rega els termes de Salt i el pla de Girona i desguassa a l’Onyar dins la ciutat.
Esmentat al s XI, sembla que fou construït pels comtes de Girona Passà a ésser propietat de la ciutat Aprofitat per a l’agricultura i per a la indústria, tingué un paper important en la industrialització del barri del Mercadal de Girona, on al s XIX s’installaren les empreses fabrils més importants