Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
la Rutlla
Raval
Antic raval de Girona, a l’esquerra de l’Onyar, avui incorporat a la ciutat moderna.
Medinyà
Conjunt de l’església i el castell de Medinyà
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Julià de Ramis (Gironès), situat al NE de la ciutat de Girona, al pla de la vora esquerra del Ter.
Recorren el seu territori, en direcció SW-NE, la carretera i l’autopista de Barcelona a França El nucli antic 84 m alt és a prop de la carretera N-II, damunt un petit turó, al sector oriental del terme, i envolta el castell de Medinyà i la seva antiga capella, que esdevingué posteriorment parroquial, dedicada a sant Sadurní El lloc és esmentat el 1017, i l’església, el 1098, quan Dalmau Vidal deixà pel seu testament sacramental uns béns situats a la parròquia de Medinyà Fou refeta al segle XVIII, segons consta en una inscripció a la porta, “ Charitas me fecit 1763 ” Foren senyors del castell…
Sant Gregori
Sant Gregori
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació S’estén a la riba esquerra del Ter, des de la riera de Sant Climent fins a la ciutat de Girona El 1974 hom li va segregar el sector més pròxim a la ciutat 3,5 km 2 , amb el nucli de Sant Ponç de Fontajau, i part dels antics termes parroquials de Taialà i Domeny, amb els quals assolia 52,8 km 2 El límit meridional del terme coincideix amb el curs del Ter, que el separa dels municipis de Bescanó i Salt a llevant confronta amb Girona, Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, al N amb Palol de Revardit del Pla de l’Estany i amb Canet d’Adri, i a ponent el límit amb Sant Martí…
el Gironès
Comarca
Comarca de Catalunya, situada en una zona de transició, entre el mar i la muntanya; cap de comarca, Girona.
La geografia Comprèn una plana central, on és situada la capital, voltada al NW per la serra de Rocacorba, al SE per les Gavarres i la Serralada Litoral i al SW per les planes que s’estenen fins a les vores mateixes del Ter El sector de Rocacorba, que enllaça el Gironès amb la Garrotxa i el Pla de l’Estany, és constituït per materials d’època eocènica i on gresos o pudingues solen coronar nivells de margues Al SE apareixen unes roques paleozoiques del Silurià constituïdes fonamentalment per esquists molt plegats de color vermell, de formes arrodonides, com el puig de Sant Grau Les falles…
Girona
Vista parcial de la ciutat de Girona presidida per l’antic nucli fortificat de la Força Vella, a la dreta, i l’Onyar i els ponts que el travessen, a l’esquerra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…