Resultats de la cerca

Coneguda des del s XVIII amb el nom de la Fontana d’Or, es desconeix quina funció tenia en època romànica, quan es va construir Es va ampliar en època gòtica, durant els s XIV i XV, però sembla que va patir un incendi que en va provocar la posterior reconstrucció Des del 1973, després d’una llarga restauració, es convertí en un important centre cultural, i actualment és la seu de CaixaForum Girona L’aspecte d’aquest edifici, construït entre mitgeres i amb façana a dos carrers, és gòtic, tot i que va reaprofitar elements de construcció anteriors Les dues façanes tenen una composició semblant,…

Recorren el seu territori, en direcció SW-NE, la carretera i l’autopista de Barcelona a França El nucli antic 84 m alt és a prop de la carretera N-II, damunt un petit turó, al sector oriental del terme, i envolta el castell de Medinyà i la seva antiga capella, que esdevingué posteriorment parroquial, dedicada a sant Sadurní El lloc és esmentat el 1017, i l’església, el 1098, quan Dalmau Vidal deixà pel seu testament sacramental uns béns situats a la parròquia de Medinyà Fou refeta al segle XVIII, segons consta en una inscripció a la porta, “ Charitas me fecit 1763 ” Foren senyors del castell…

L’edifici L’església i el claustre són les parts que es conserven d’època romànica i que han estat menys alterades, encara que estiguin mig embegudes per construccions posteriors És una església de planta de creu grega i té, sobre el transsepte, de braços molt desenvolupats, l’element més remarcable un cimbori octagonal, externament decorat amb arcuacions i bandes llombardes, i amb finestres geminades situades a les cares del segon pis que es corresponen a les naus Al costat nord destaca la decoració llombarda, en sèries de dues arcuacions entre lesenes, de l’absidiola, que només és visible…

El monestir De l’antic monestir, d’estil llombard, probablement edificat al final del segle XI, se’n conserven gran part de les construccions destaquen l’església romànica i el clos monàstic Com és habitual en els monestirs medievals catalans, la seva estructura es desplega al voltant del pati del claustre Té dos accessos des d’una placeta situada davant de l’església, per una porta que ens deixa a la galeria nord del claustre, i des d’un portal situat al mur oest del claustre i que dona a una altra plaça, probablement el pati exterior del monestir L’església Presenta planta basilical formada…

Situació i presentació És situat a l’extrem nord-oriental de la comarca El límit septentrional del municipi, en el sector que confronta amb Saus Alt Empordà, coincideix amb la riera de Llampaies A l’E limita amb els municipis de Vilopriu Baix Empordà i Sant Jordi Desvalls, i al S amb Cervià de Ter al SE fa de termenal el torrent de Cinyanella mentre que al SW forma part del límit el Torrent Arner A l’W el municipi confronta amb Vilademuls Pla de l’Estany El terme és drenat per la riera de Cinyana i comprèn la vall d’aquest riu, que desguassa al Ter per l’esquerra dins el municipi de Sant…

Situació i presentació S’estén a la riba esquerra del Ter, des de la riera de Sant Climent fins a la ciutat de Girona El 1974 hom li va segregar el sector més pròxim a la ciutat 3,5 km 2 , amb el nucli de Sant Ponç de Fontajau, i part dels antics termes parroquials de Taialà i Domeny, amb els quals assolia 52,8 km 2 El límit meridional del terme coincideix amb el curs del Ter, que el separa dels municipis de Bescanó i Salt a llevant confronta amb Girona, Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, al N amb Palol de Revardit del Pla de l’Estany i amb Canet d’Adri, i a ponent el límit amb Sant Martí…

Situació i presentació Forma el termenal nord-occidental la riera de Mus, que separa el municipi del de Bescanó Al N limita amb Salt, a l’E amb Girona sector de Palau-sacosta, al SE amb Fornells de la Selva i al S, pel puig de Sant Roc i el Güell, amb Aiguaviva El terreny és eminentment pla, excepte al SW, on s’aixeca el puig de Sant Roc, amb petites zones de bosc de pins i alzines El poblament és sobretot disseminat hi ha el poble de Vilablareix, que dóna nom al municipi, el veïnat del Perelló, cap administratiu, la caseria de la Farigola i la urbanització del Mas Aliu, compartida amb…

Situació i presentació És situat a l’extrem nord-occidental de la comarca, a la vall mitjana de la riera de Llémena, afluent al Ter per l’esquerra, que drena i travessa el terme en direcció NW-SE Confronta amb els termes de Canet d’Adri E, Sant Gregori SE i S, amb els selvatans de Sant Julià del Llor i Bonmatí SW i Amer W, amb els garrotxins de Sant Aniol de Finestres W i Mieres NW, i amb Sant Miquel de Campmajor N, del Pla de l’Estany El territori és accidentat, ocupat per un seguit de puigs i turons que separen la vall de Llémena de la de la riera de Rocacorba, amb els antics volcans de…

Situació i presentació Confronta amb Medinyà, Cervià de Ter i Celrà al sector oriental, amb Girona i Sarrià de Ter al S, amb Sant Gregori al SW i amb els municipis de Palol de Revardit W, Cornellà del Terri NW i Vilademuls N, tots tres de la comarca del Pla de l’Estany El terme de Sant Julià s’estén a la riba esquerra del Ter i comprèn una sèrie d’elevacions, com Montaspre, la muntanya de Sant Julià, amb el collet de Costa-roja i el puig dels Sants Metges, i Montagut Aquestes elevacions  formen, davant la serra de Sant Miquel, al NW de les Gavarres, el congost del Ter El terme comprèn també…

Situació i presentació Confronta amb els termes de Sant Julià de Ramis N, Girona E i S i Sant Gregori W és situat, doncs, al N de la ciutat de Girona, a la riba esquerra del Ter, que fa de límit oriental del terme amb la plana de Campdorà, antigament del municipi de Celrà, però en l’actualitat agregada a Girona A llevant del pla de Sant Gregori, el territori és accidentat pels darrers contraforts sud-orientals de la serra de Rocacorba Drena l’antic terme municipal el curs baix de la riera de Xuncla o torrent de Sarrià, que desguassa per l’esquerra al Ter, dintre el municipi Annexat a Girona…