Resultats de la cerca

El castell és esmentat ja el 1178 abans fou anomenat Segura, dins el comtat de Barcelona El darrer quart del s XIV passà al domini del monestir de Santes Creus, per permuta amb la corona el monestir cedí Sarral i Cabra del Camp Alt Camp i adquirí Forès, Conesa i Torlanda Era pràcticament deshabitat a la fi del s XVIII

El lloc és esmentat des de la fi del s XII i, el 1332, fou posat sota la jurisdicció del veguer de Montblanc, amb el seu bosc i drets de caça, i el 1392 el monestir el comprà al rei Fou un centre d’explotació forestal

Passà als Vilalba, òlim Meca, senyors de Guspí, i als Despujol, marquesos de Palmerola

Situació i presentació És situat a la banda septentrional de la comarca, als vessants meridionals de la serra del Tallat, que en aquest sector separa la Conca de Barberà i l’Urgell, amb altituds que oscillen entre els 770 i els 796 m la Faneca, 774 m d’altitud Confronta amb els termes de Forès i Sarral E, de Barberà de la Conca i Pira S, de Blancafort W i de Vallbona de les Monges, a l’Urgell, i Passanant N A llevant el terme és drenat pel barranc del Xano, que, procedent del terme de Forès, s’ajunta amb el barranc del Mas del Jep per formar la rasa de Pira, ja en aquest terme, i que…

El santuari és esmentat ja el 1295 La imatge de la Mare de Déu és d’alabastre i, segons la tradició, hi fou duta per la princesa grega Irene Làscaris, quan anant a Saragossa a fer-ne l’ofrena, el carro que duia la imatge s’aturà a l’indret de l’església L’església i el convent són gòtics Es conserven diversos sepulcres gòtics d’abadesses i altres personatges Presideix la plaça que s’obre davant el monestir la creu Verda o dels Miracles Fins el 2008 les quatre darreres monges clarisses que hi residien en sortiren per motius d’edat i en el seu lloc es feren càrrec del santuari membres del…

Situació i presentació Forma un queixal entre les comarques de l’Urgell E i de les Garrigues W, a la banda NW de la Conca de Barberà Malgrat que per la seva geografia pertany a les Garrigues, com també per les seves demarcacions històriques vegueria de Lleida fins el 1716, i corregiment de Lleida en 1716-1893, la divisió territorial de la Generalitat del 1936 l’inclogué a la Conca de Barberà Confronta amb els municipis urgellencs de Vallbona de les Monges, en el seu agregat de Montblanquet E i els Omells de na Gaia NE, amb l’Espluga Calba NW i Fulleda W, ambdós de les Garrigues, i amb l’…

L’església parroquial és dedicada a santa Maria El castell de Segura , del qual hi ha restes, és esmentat ja el 1123, que Berenguer Sendred el deixà al seu fill Arnau El 1150 depenia dels Cervera, família que el posseí fins el 1252, i passà als hospitalers El 1763 pertanyia al capítol de Tortosa

La seva església, arruïnada, era dedicada a sant Blai i fou bastida al peu del turó on s’alcen les restes de l’antic castell de Seguer

Actualment és deshabitat Pertangué inicialment al terme del castell de Forès L’any 1385 passà a la senyoria de Santes Creus definitivament el 1411, que a la fi del s XV hagué d’atorgar una carta de poblament per tal com estava pràcticament deshabitat L’església parroquial era dedicada a santPere El poble ha estat conegut també amb els noms de SantPere de Savella i de Savallà de l’Abadiat per distingir-lo del fals homònim de Savallà del Comtat