Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
les Masies
Caseria
Balneari
Caseria i estació balneària del municipi de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), uns 2 km al S de la vila i pròxima al monestir de Poblet.
Les fonts ferruginoses manganoses font del Ferro originaren un nucli de masies que hostatjaven els pacients, convertides als XIX, per Pere ATorres, en les actuals installacions hoteleres i balneàries
la Pobla de Ferran
La Pobla de Ferran (Conca de Barberà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Passanant i Belltall (Conca de Barberà), al S del poble.
Rocamora de Sant Magí
Masia
Antic poble
Antic poble i masia del municipi de Pontils (Conca de Barberà), situat al vessant septentrional de la serra de Brufaganya, al S del santuari de Sant Magí de Brufaganya, que fou fundat dins el seu antic terme parroquial (i per això dit abans Sant Magí de Rocamora).
L’antiga església parroquial Sant Jaume, romànica, és en ruïnes als XVII fou agregada a la de Sant Magí
Seguer
Llogaret
Llogaret del municipi de Pontils (Conca de Barberà), al S del terme, a l’esquerra del Gaià.
La seva església, arruïnada, era dedicada a sant Blai i fou bastida al peu del turó on s’alcen les restes de l’antic castell de Seguer
baronia de Rocafort de Queralt
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Rocafort (Conca de Barberà) que al s XV passà, per successió, dels barons de Queralt als Centelles, comtes d’Oliva.
El 1515 fou comprada pel doctor en lleis i del reial consell Joan d’Armengol, senyor de les baronies de Vallespinosa i de Montagut Fou confirmada com a títol del regne el 1747 a Antoni d’Armengol i d’Aimeric mort el 1764, baró de Calabuig Passà per enllaç 1805 als Peguera, marquesos de Foix, que la posseïren fins el 1881 El 1930 fou rehabilitada per Ferran d’Alemany i Milà i es troba vacant des del 1954
castell de Torlanda
Castell
Castell del municipi de Conesa (Conca de Barberà), al S del terme, a la vall de Torlanda, que aflueix per la dreta al riu de Vallverd.
El castell és esmentat ja el 1178 abans fou anomenat Segura, dins el comtat de Barcelona El darrer quart del s XIV passà al domini del monestir de Santes Creus, per permuta amb la corona el monestir cedí Sarral i Cabra del Camp Alt Camp i adquirí Forès, Conesa i Torlanda Era pràcticament deshabitat a la fi del s XVIII
els Comalats
Altiplà
Sector més meridional dels altiplans de la Segarra, entre la ribera de Cervera, al N, i la riera de Forès, al S, situat en part a la Conca de Barberà.
Comprèn les altes valls del riu Corb i del Cercavins i correspon a un esquenall d’erosió, destacat de la clotada de la Conca per un rengle de turons menys precisos al vessant segarrenc Donà nom a una divisió administrativa dels hospitalers, la comanda de Comalats El domina el tossal de Comalats 869 m alt L’adjectiu lat antigament també elat o alat és o ha estat sovint posposat al nom dels pobles d’aquesta regió l' Ametlla Lada o de Segarra , la Guàrdia Lada, Montoliu Lat o de Segarra , Vallfogona Lada o de Riucorb , Granyena Lada o de Segarra
Glorieta
Vista de la torre del Castell de Glorieta
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Passanant i Belltall (Conca de Barberà), situat al S del cap del municipi, a la banda oriental de la vall del Torrent, que rep el nom de Boixerons tot just deixa la població.
De l’església parroquial Santa Maria depenen les de la Sala i el Fonoll Pertangué als Cervera el 1266 la marquesa de Cervera donà als hospitalers el castell de Glorieta , i el 1380 l’orde adquirí la jurisdicció civil i criminal fou de la comanda de l’Espluga
Saladern
Antic llogaret
Antic lloc, castell i després quadra del municipi de Conesa (Conca de Barberà), al NW del terme, a l’esquerra de la riera de Saladern, poc abans de la seva confluència amb la de Forès.
Pertangué al monestir de Santes Creus El lloc és esmentat ja als XII
Ollers
Poble
Poble del municipi de Barberà de la Conca (Conca de Barberà), a la dreta del riu de Vallverd, davant la confluència amb el riu d’Anguera.
La seva església parroquial Santa Maria depèn de la de Barberà El lloc és esmentat ja als XI El castell d’Ollers , esmentat des del 1164, fou adquirit dins el mateix segle pels templers