Resultats de la cerca

El santuari és esmentat ja el 1295 La imatge de la Mare de Déu és d’alabastre i, segons la tradició, hi fou duta per la princesa grega Irene Làscaris, quan anant a Saragossa a fer-ne l’ofrena, el carro que duia la imatge s’aturà a l’indret de l’església L’església i el convent són gòtics Es conserven diversos sepulcres gòtics d’abadesses i altres personatges Presideix la plaça que s’obre davant el monestir la creu Verda o dels Miracles Fins el 2008 les quatre darreres monges clarisses que hi residien en sortiren per motius d’edat i en el seu lloc es feren càrrec del santuari membres del…

Des del començament del s XIII hi hagué un santuari dedicat a Santa Maria del Miracle El 1249 s’hi traslladà una comunitat de mercedaris fundada al santuari de la Mare de Déu dels Prats el 1240 L’església, originàriament de transició del romànic al gòtic, fou modificada el convent i el claustre són del s XVII La comunitat de mercedaris fou dissolta el 1835 després fou collegi, i des del 1897, convent de franciscans

El santuari existia ja el 1234 i fou molt popular a partir del s XIII Segons una tradició, hi féu penitència sant Magí, un màrtir tarragoní de vida i existència llegendàries El 1603 el santuari fou cedit als dominicans de Santa Caterina de Barcelona, que hi fundaren un convent de cinc membres, els quals tenien cura del santuari i fomentaren la devoció i el culte del lloc amb la construcció de la capella de les Fonts, al centre de la vall, que, segons tradició, féu brollar sant Magí per calmar la set dels seus perseguidors, i les veïnes capelles de Sant Domènec i la Salut, que,…

El 1240 hi fou fundada una casa mercedària, origen del convent del Miracle de Montblanc El 1304 hi morí sant Pere Ermengol, que s’hi havia retirat com a eremita

El lloc, esmentat ja a la fi del s XI, pertangué als Cervera, als Vallclara i a Santes Creus L’església parroquial Sant Jaume conserva un retaule gòtic i una notable capella amb el sepulcre del mercedari sant Pere Ermengol, fill del poble, que féu bastir 1965-1705 l’arquebisbe Josep Llinars Al N hi ha el santuari i antic convent de la Mare de Déu dels Prats

Situació i presentació És el més extens de la comarca perquè inclou l’antic terme de Rojals, que equival al 14,14% del total de la demarcació És situat al SE de la Conca de Barberà i confronta a tramuntana amb els de l’Espluga de Francolí, Blancafort, Pira i Barberà de la Conca a llevant amb Figuerola del Camp i Valls amb el seu agregat de Fontscaldes, de l’Alt Camp a migdia limita amb Valls, la Riba i Mont-ral, també de l’Alt Camp, i amb el terme de Vilaverd, de la Conca de Barberà, que s’endinsa com un tascó al terme de Montblanc A ponent termeneja amb Vimbodí i l’Espluga de Francolí, i…

Situació i presentació Confronta amb els de Cabra del Camp E i Figuerola del Camp SE, ambdós de l’Alt Camp, Sarral E-NE, Solivella N, Pira W i Montblanc SW El municipi és situat al SE de la Conca estricta el terreny és suaument ondulat a la banda central i accidentat a la part meridional per la Serra Carbonària que fa de partió amb la comarca de l’Alt Camp i a l’oriental pels estreps occidentals de la serra de Comaverd punta de Conills, 699 m Per la part septentrional el territori és lleugerament accidentat se’n destaca el tossal de Coma-ral 534 m El territori és…