Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Montcada
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), al N de la ciutat, al límit amb el municipi de Vilanova d’Alpicat, que rebé aquest nom pel fet d’haver-hi rebut terres un membre del llinatge Montcada arran de la conquesta de Lleida per Ramon Berenguer IV, el 1149.
Els Montcada, senyors de bona part de les terres del baix Segre i del baix Cinca Aitona, Seròs, Mequinensa, Fraga, tenien a Lleida un magnífic palau de Montcada , desaparegut i, a la catedral vella, la capella de Montcada , dedicada a sant Pere, per a la qual pintaren un retaule els deixebles de Ferrer Bassa i en la qual fou bastit, a la fi del s XVI, el notable sepulcre renaixentista dels marquesos d’Aitona, Francesc de Montcada i Lucrècia Gralla
Al-Maḥalla al-Kubra
Ciutat
Ciutat del muḥāfaẓa d’Al-Ḡarbīya, Egipte.
Situada al Baix Egipte, al delta del Nil És el principal centre tèxtil de cotó d’Egipte
Busiris
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Egipte faraònic, 134 km al NW del Caire i a la riba esquerra de la branca de Damiata, corresponent a l’actual Abū Ṣīr, que cal no confondre amb el jaciment d’ Abūsīr
.
Capital del nomós IX del Baix Egipte, la seva importància fou bàsicament religiosa, car era, juntament amb Abidos, un dels llocs d’enterrament d’Osiris
Damiata
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa homònim, al Baix Egipte.
És al braç oriental del delta del Nil, a uns 10 km de la desembocadura, entre el riu i el llac Manzala Port de cabotatge i pesquer i nucli industrial ceràmica i seda Fou conquerida pels àrabs 638 i atacada per bizantins i croats, que l’ocuparen en 1219-21 i el 1249 els mamelucs la destruïren, però l’any 1251 fou reconstruïda El 1467 un reduït estol de vaixells catalans, comandats per Bernat de Vilamarí, comte de Capaccio, hi desféu una expedició turca que es preparava per a combatre'l L’atac català desorganitzà el comerç turcoegipci Ocupada pels francesos el 1799, els anglesos la tornaren als…
Bubastis
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Egipte faraònic, uns 87 km al NE del Caire.
La forma grega Bubastis i l’hebrea Pibeseth deriven del nom egipci Pr-B3st ‘Temple de Bastet’ Correspon a l’actual Tell Basta Capital del nomós XVIII del Baix Egipte i ciutat molt antiga, no tingué cap paper rellevant fins a la dinastia XXII, quan fou la seu dels sobirans libis Recuperà en part la seva importància amb la dinastia XXX, però per poc temps Especialment famós era el festival que hi era celebrat cada any en honor de la deessa Bastet Les excavacions de Naville per compte de l’Egypt Exploration Fund, han lliurat un bon nombre de materials actualment al Caire i a…
Babilònia d’Egipte
Ciutat antiga
Antiga ciutat del baix Egipte, citada ja pels historiògrafs grecs.
Correspon a l’actual Qaṣr ash-Shām, barri del Caire vell al-Fustāt Els romans, que l’anomenaven Babylon , hi posaren, en temps d’August, una de les tres legions d’Egipte Fou conquerida pel califa ‘Umar l’any 641 El nom es mantingué durant l’edat mitjana a Occident com a sinònim del Caire En els texts medievals catalans el soldà del Caire és anomenat soldà de Babilònia
canal Segarra-Garrigues
![](/sites/default/files/media/FOTO/256379.jpg)
Tram del canal Segarra-Garrigues al municipi d’Oliola (Noguera)
© Dept.d’Agricultura i Ramaderia/GENCAT
Canal que rega terres de cinquanta-tres municipis de les comarques de l’Urgell, el Segrià, la Segarra, la Noguera, les Garrigues i el Pla d’Urgell.
És l’obra hidràulica de Catalunya de més envergadura després del canal d’Urgell acabat el 1865, del qual n'és una ampliació La construcció s’inicià el 2002 amb la constitució de l’empresa pública depenedent de la Generalitat de Catalunya Reg Sistema Segarra-Garrigues REGSESA El primer tram, de sis km, fou inaugurat al juliol de 2009, i aquest any hom preveia el funcionament complet del canal l’any 2013 Les principals característiques de què consta el projecte són 84 km del canal principal i 3 500 km la de canonades la superfície irrigada és de 70 150 ha a partir d’un cabal anual…
canal d’Urgell
Panoràmica del canal d’Urgell al seu pas pel terme d’Agramunt
© Arxiu Fototeca.cat
Canal que rega terres de l’Urgell, la Noguera, el Segrià i les Garrigues, sector de la Depressió Central comprès entre el Segre i els primers altiplans de la Segarra.
La necessitat de regar la Catalunya àrida de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles, i en temps de Carles I hom ja parlava d’obrir-hi un canal L’expansió dels regatges al s XVIII semblava que n'indicava el moment propici, però els perceptors de delmes, els ramaders i els bladers segarrencs, que no se'n podrien beneficiar, aconseguiren paralitzar la construcció del canal fins el 1853, que una empresa barcelonina, Girona, Clavé i Companyia, aconseguí una concessió per 99 anys a partir de l’acabament dels treballs i fundà la Societat…