Resultats de la cerca
Es mostren 1573 resultats
raval de Sant Salvador
Barri
Barri de Lleida (Segrià), continuació, de fet, del raval de Sant Gili, sorgit a la partida de les Pardinyes, poc després de la conquesta cristiana del 1149, extramurs de la ciutat.
L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any
muntanyeta dels Sants
Vista de la muntanyeta dels Sants amb el santuari dels Sants de la Pedra al cim
© Carolina Latorre Canet
Turó
Petit turó (27 m) del municipi de Sueca (Ribera Baixa), que s’alça enmig dels arrossars, al N de la ciutat, camí de l’Albufera.
Al seu cim hi ha el santuari dels Sants de la Pedra sant Abdó i sant Senén, edifici gòtic popular tardà, reformat el 1916 Té, annexa, una hostatgeria
Sant Ruf de Lleida
Vista exterior de l’església inacabada de Sant Ruf de Lleida, situada prop de Lleida (Segrià)
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat al terme de Lleida (Segrià), al NE de la ciutat, a la partida dita abans de Sant Ruf
(i després la Plana del Bisbe
).
El lloc fou donat a l’abat i als canonges de l’abadia de Provença el 1152 pel comte Ramon Berenguer IV El 1155 el bisbe de Lleida confirmà al primer prior Guillem i als seus canonges la possessió del lloc, amb l’autorització de poder-hi construir una nova església més gran que la que ja hi havia L’augment inicial del monestir fou causa de discussions entre el bisbe i capítol de Lleida i el prior Gaufred, el 1175, que acabaren amb una concòrdia, feta amb la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona, sobre els drets de sepultura i els delmes que podien percebre els comunitaris de Sant Ruf La…
Sant Roc de Canet
Ermita
Ermita del municipi de Castelló de la Plana (Plana Alta).
Fou bastida per acord del consell de la vila el 1650, a l’indret de l’hospital d’empestats dit la Casa Blanca
Sant Llorenç de Lleida
Vista de conjunt de l’església de Sant Llorenç
© Fototeca.cat / G. Serra
Església
Església romànica de Lleida (Segrià), la segona en importància després de la seu vella de la ciutat.
Té tres naus, de la mateixa alçada, amb tres absis Obra romànica tardana s XIII, fou acabada ja en estil gòtic s XIV, i gòtica és l’austera torre del campanar Conserva quatre importants retaules gòtics, el major dedicat a Sant Llorenç , el de Santa Úrsula —atribuït a Jaume Cascalls—, el de Sant Pere i el de Santa Llúcia
Sant Llorenç de la Bassa
Santuari
Santuari del municipi de Cullera (Ribera Baixa), al N de la muntanya de Cullera, on s’inicia la zona de marenys, a llevant de l’estany o bassa de Sant Llorenç
.
A la mateixa zona propera a la costa, però més al N, al límit amb el terme de Sueca, hi ha la caseria i nucli turístic del Mareny de Sant Llorenç
torre de Sant Julià
Història
Torre de defensa de la costa, del municipi de Benicàssim (Plana Alta), a l’E de la vila.
Sant Joan de Segrià
Raval
Antic raval d’origen àrab situat al N de Lleida (Segrià), camí d’Albesa, a dos quilòmetres de la ciutat, al peu del planell del Secà de Sant Pere, a la partida del Bovar.
Conquerida Lleida, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita al culte catòlic 1149, i el 1168 es constituí cap a la pabordia de Sant Joan del Segrià, que comprenia les esglésies de Torrefarrera, Rosselló, Alandir, Vila-ratera Alguaire, Vilanova del Segrià, Raïmat i Sant Salvador Els hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que des del 1152 posseïen la comanda d’Alguaire, pretenien la plena jurisdicció sobre el Segrià, i del 1173 al 1192 sostingueren un espinós litigi amb els bisbes de Lleida, en el qual intervingué el legat Gregori, cardenal de Sant'Angelo, nebot del papa Celestí…
Sant Joan de Moró
Municipi
Municipi de la Plana Alta, al centre del pla de Moró.
De la seva església parroquial depenen les caseries del Mas de Flors, la Correntilla, el Pla de Lluc i Moró El poble 2 366 h agl 2006 és situat a l’esquerra de la rambla de la Viuda, vora el pantà de Benadressa L’agricultura és majoritàriament de secà i té indústria ceràmica i de materials de construcció