Resultats de la cerca

El formen un palau de congressos i un teatre-auditori De perímetre quadrangular, l’edifici té sis plantes, dues de les quals subterrànies destinades a aparcament, i n'és l’element característic la volada dels pisos superiors en contrast amb la superfície reduïda de la planta baixa La superfície total sobre el terra és de 19185 m², i consta de dos espais principals un auditori amb capacitat per a mil persones, i un segon espai consistent en dues sales de congressos de 400 i 200 places, respectivament, dues sales multifuncionals i un vestíbul L’accés principal des de l’entrada és situat al…

La geografia física Deixant de banda algunes microregions situades enmig de les muntanyes, hom pot distingir-hi sis regions geogràfiques una faixa costanera baixa i sorrenca, d’uns 2 km d’amplada, que correspon al Quaternari una zona de terra argilosa que forma una plana lleugerament ondulada d’altitud variable entre 60 i 200 m i que correspon al Terciari un altiplà cristallí que s’estén des del vessant del riu Mono fins a la zona de les muntanyes les muntanyes, que ocupen quasi una quarta part de la superfície total i travessen el país en direcció SW-NE, amb una altitud mitjana de 600 m, i…

Hi ha una indústria conservera

Situació i presentació Es troba al sector ja garriguenc de la part central de la comarca Limita amb els municipis de Sudanell i Montoliu de Lleida al N, d’Alfés a l’E, Alcanó i Sarroca de Lleida al S i Torres de Segre a l’W Es troba a l’esquerra del riu de Set, poc abans de la seva desembocadura al Segre, que forma la frontera nord-oriental A la part meridional travessa el terme també de llevant a ponent la vall del Secà, que va a parar al pantà d’Utxesa El poble i cap de municipi de Sunyer és l’únic nucli de població del terme Passa pel sector NW del territori i en direcció S-N una carretera…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Lleida i Alcarràs al N i al NW, separats pel Segre, i amb els de Torres de Segre al S, Sunyer al SE i Montoliu de Lleida a l’E Es troba al sector meridional del pla de Lleida, estès a les terrasses fluvials quaternàries de la riba esquerra del Segre, a l’indret de la desembocadura del riu de Set D’extensió reduïda, s’estén per les terrasses quaternàries del riu, travessades per l’esmentat riu de Set, la secular séquia de Torres i el canal de Seròs El poble i cap de municipi de Sudanell és l’únic nucli de població agrupada del terme, que és…

Després de la conquesta cristiana constituí el nucli central i noble de l’urbs, amb el castell del rei, la seu, el palau del bisbe, els casals de les altres dignitats eclesiàstiques i de llinatges com els Montcada, els Cervera, els Besora, els Comenge i els Desvalls Al segle XIV hi residien tota mena de clergues tonsurats i universitaris Mantingué el caràcter de ciutadella fins a la guerra de Successió 1707, en què l’antic barri clos fou demolit, i en el seu lloc s’alçaren les actuals fortificacions, anomenades el castell Principal

El lloc, que pertanyia al capítol de Lleida i que tenia 9 focs el 1497, es despoblà amb les guerres del s XVII Ha estat repoblat a mitjan s XX per l’Instituto Nacional de Colonización Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia

Situació i presentació S'estén a la dreta del Segre, al sector de ponent de la comarca, al límit amb el Baix Cinca Limita amb els municipis de Fraga a l’W, amb l’enclavament del Coll de Vinganya pertanyent a Alcarràs al NE, amb el municipi de Torres de Segre al N i a l’E, i amb el d’Aitona al S La part de llevant, a la zona alluvial fèrtil del riu, és regada per la séquia de Remolins o de Soses, i la resta, a la zona de plataformes seccionades en plans i turons que separen les conques del Segre i del Cinca Serra Pedregosa, és regada per séquies derivades del canal d’Aragó i Catalunya El terme…

Aprofita l’aigua del Segre a través del canal de Seròs , el qual té la presa al N de la ciutat de Lleida i un curs de 27 km a través de la riba esquerra del riu és regulat pel pantà d’Utxesa o de Secà Fou una de les primeres obres hidroelèctriques dutes a terme 1914 per la Barcelona Traction després FECSA Produeix anualment una mitjana de 205 milions de kWh