Resultats de la cerca
Es mostren 1373 resultats
barranc de Burgebut
Barranc
Afluent del Segre per l’esquerra dins el terme d’Aitona (Segrià); en travessar el canal de la Canadenca la seva aigua és recollida en el petit pantà de Burgebut
.
basílica del Bovalar
Basílica paleocristiana excavada a la partida del Bovalar, del municipi de Seròs (Segrià), a la riba esquerra del Segre.
És un temple de tres naus, amb baptisteri de piscina quadrada cobert amb cimbori, que és al Museu Arqueològic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs La construcció original és del s IV i perdurà fins al VIII Dins el temple hi ha nombrosos enterraments contemporanis de l’època del culte, amb sarcòfags de pedra Han estat trobades, malmeses, diverses peces litúrgiques de bronze, del s VII Les excavacions desenvolupades entre el 1982 i el 1987 sota la direcció de Pere de Palol i Salellas han permès descobrir la totalitat de la basílica paleocristiana i un petit poblat agrícola que s’estenia al costat…
la Bordeta
Barri
Antic poble
Barri i antic poble del municipi de Lleida, situat en un petit illot de secà a l’horta de Lleida, a l’esquerra del Segre.
Ha estat un nucli d’atracció de la immigració posterior al 1939 Antigament era anomenat Vilanova de l’Horta, Vilanova de Fontanet , i, sobretot, Vilanoveta es formà poc temps després de la conquesta de Lleida 1149, com a part del seu terme, al pla de la Vilanoveta a la sortida de Cap-pont, d’on partien els camins a Barcelona, a Tarragona i a Tortosa Es despoblà durant el setge de Lleida del 1646 els molins, però, continuaren funcionant el 1716 pertanyien al comú de Lleida i al seu voltant sorgí un nucli dit ja la Bordeta
els Boixadors
Partida
Partida de l’horta de Lleida, dins el terme de la ciutat, entre aquesta i Vilanova d’Alpicat, drenada per la Noguerola i la clamor de Balàfia, adjudicada als Boixadors després de la conquesta (1149).
Benavent de Segrià
Benavent de Segrià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Està situat a la plana segrianenca del N de Lleida i limita amb els termes de Vilanova de Segrià NW, Corbins NE i E, Torre-serona S, Torrefarrera i Rosselló W El terme, regat des d’antic per la clamor de Segrià i des del segle XII pel canal de Pinyana, es troba al sector pròxim a la dreta de la Noguera Ribagorçana i també a la dreta del Segre Comprèn el poble i cap de municipi de Benavent de Segrià, els antics llocs d’Alendir i la Grallera, i les partides de los Trollers, Arbobar, el Camí de Corbins, lo Molí d’Alendir, lo Torricó i lo Moreral La principal via de…
la Bassa Nova
La Bassa Nova
© Fototeca.cat
la Banqueta
Història
Via de Lleida, entre el nucli urbà i el Segre, a l’antic areny del riu, damunt un mur de contenció.
El mariscal Louis de Blondel, a la fi del s XVIII 1787-94, n'ordenà la construcció per tal de protegir les cases del carrer Major de les riuades i, ensems, de desviar la carretera de l’interior de la ciutat Fins al s XV hi passà la canalització de la séquia d’Alcarràs, la qual li donà el nom
Balàfia
Barri
Partida
Partida i barri perifèric de la ciutat de Lleida, situat al nord de la ciutat i desenvolupat a partir dels anys cinquanta.
És drenada per la clamor de Balàfia, que es forma prop de Vilanova d’Alpicat i desemboca al Segre, per la dreta, al nord mateix de la ciutat La torre de Balàfia, antiga granja medieval, donà nom a aquesta partida
l’Astor
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Lleida (Segrià), a l’esquerra del Segre, entre els termes d’Artesa de Lleida i Alfés.