Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Vinfaro
Vista general del tossal on es troven les restes de la fortalesa medieval de Vinfaró, al municipi de Alfés (Segrià)
© Fototeca.cat
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi d’Alfés (Segrià), al N del terme, a la dreta del riu Set.
Ha perdurat fins al s XX una interessant creu de terme, gòtica, i les restes de l’antic castell de Vinfaro , del qual depenien els termes de la Manxa i de Torrepicona Aquest lloc, que havia pertangut als Romeu de Lleida i als Montagut de València, fou adquirit el 1516 per la família Remolins, i el 1628 passà als Riquer, marquesos de Benavent Al començament del s XVIII ja era despoblat
séquia del Cap
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del sector NW del municipi d’Alcarràs (Segrià) a l’esquerra del canal d’Aragó i Catalunya, d’on pren l’aigua a tocar del pantà del Puça.
A la zona de l’indret de lo Xut, es bifurca cap al reguer del Cap, mentre que la séquia principal es dirigeix cap al pantà de l’Arròs, on desguassa
séquia del Cap
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del Segrià que travessa els municipis de Rosselló, Torrefarrera —on rep el nom de séquia del Secà— i Alpicat, per on discorre en direcció S al límit amb el terme de Lleida, fins a arribar a prop de les Basses d’Alpicat, on, ja dins del municipi de Lleida, pren el nom de séquia Tercera.
Sant Hilari de Lleida
Monestir
Antic monestir de monges cistercenques, de filiació de Vallbona de les Monges, fundat el 1204 a l’església de Sant Hilari de la ciutat de Lleida (Segrià), erigida el 1152 sobre una antiga mesquita, extramurs de la ciutat, prop de l’antic camí de Montsó, on ara hi ha l’hospital provincial.
El fundà la comtessa Elvira de Lara, muller d’Ermengol VIII d’Urgell, amb monges de Vallbona el dotà esplèndidament i es féu enterrar en aquest monestir, igual com la seva filla Aurembiaix d’Urgell Entre els seus nombrosos béns tenia els pobles d’Alfarràs i Andaní El 1220 el papa Honori III n'aprovà la fundació Era regit per una abadessa i dotze monges, nombre que s’arribà a duplicar El 1464, durant la guerra contra Joan II, el monestir fou incendiat i les monges es refugiaren a Lleida Havent tornat al convent, fou de nou assaltat per bandolers l’any 1542 El 1594 s’hi fusionaren les monges de…
coll de Foix
Collada
Coll de la dreta de la Noguera Ribagorçana, per on entra el canal d’Aragó i Catalunya a la Noguera, prop d’Andaní.
Hi deriva la séquia d’Alfarràs
la Corda de Gardeny
Partida
Partida de l’horta de Lleida, al sud-oest i dins el terme de la ciutat, on hi ha el castell de Gardeny
.
sequieta de Ratera
Canal d’aigua derivat de la Noguera Ribagorçana que rega el municipi d’Almenar, el d’Alguaire i el de la Portella (Segrià), on desguassa.
les Pardinyes
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), dividida entre les Pardinyes Altes (on hi havia la parròquia de Sant Gili) i les Pardinyes Baixes, situada al N del Sas.
el Segre
el Segre en passar per Bellver de Cerdanya
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Principat de Catalunya, a la regió de la Seu d’Urgell i de Lleida, important afluent per l’esquerra de l’Ebre.
Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i de Puigcerdà…
els Mangraners
Barri
Barri residencial de Lleida, situat a 2,5 km del centre urbà, a la carretera de Tarragona, en un pla on hi havia hagut el camp d’aviació de l’Aeroclub de Lleida.
Fou creat el 1948 per immigrants andalusos, que hi aixecaren cases d’autoconstrucció, heterogènies i de poca alçada a la part alta i barraques a la baixa Bé que des dels anys noranta ha millorat en equipaments urbans, és encara una barriada marginal