Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
castell de Grealó
Castell
Castell del terme de Lleida (Segrià), que al s XIV pertanyia a Bernat Gralla i posteriorment fou de la comunitat de beneficiats de la seu de Lleida.
Hi ha restes del castell de Grealó , que al s XIV pertanyia a Bernat Gralla i posteriorment fou de la comunitat de beneficiats de la seu de Lleida Darrerament el terme ha estat repartit entre els antics colons i pagesos de l’horta
castell de Gimenells
Castell
Edifici històric del municipi de Gimenells i el Pla de la Font (Segrià).
Gardeny
Castell
Castell i antic monestir del SW de la ciutat de Lleida.
Situat a la dreta del Segre, damunt el turó testimoni anomenat puig de Gardeny 198 m alt —el material argilós del qual ha donat peu a una indústria de teuleria i de ceràmica que es remunta a l’època preromana—, que domina la partida de l’horta dita la Corda de Gardeny A la fi de l’actual carrer Major hi havia, a les muralles, el portal de Gardeny davant l’assoc o mercat sarraí El castell fou el centre de la comanda de Gardeny, dels templers, la més important de la regió, que comprenia nombroses possessions cedides a l’orde per Ramon Berenguer IV el 1149, com a compensació de l’ajuda rebuda a…
la Mariola

Vista parcial del barri de la Mariola des del castell de Gardeny
© Fototeca.cat
Gebut
Despoblat
Despoblat i antic castell del municipi de Soses (Segrià), al límit amb Aitona.
Figura entre els castells que l’alcaid de Lleida empenyorà a Ramon Berenguer III el 1120 Fou dels Cervera de Juneda, i al s XIV passà als Ayerbe i als Cornell El 1168 era parròquia, adscrita a Sant Llorenç de Lleida El 1398 rebé carta de veïnatge de Lleida
Gimenells
Poble
Poble i cap del municipi de Gimenells i el Pla de la Font (Segrià).
El poble era centrat pel castell de Gimenells , les restes del qual s’aixequen a 262 m d’altitud, al nord del terme Pertanyia al capítol de Lleida El 1595 era una senyoria dels Desvalls de Lleida Es despoblà, probablement durant la guerra de Successió, però després del 1939 fou repoblat per l’Institut Nacional de Colonització amb la construcció d’un nou nucli, 3 km al sud de l’antic castell, aprofitant els nous regatges del canal de Vallmanya, derivat del d’Aragó i Catalunya L’església esdevingué parroquial el 1958
la Suda de Lleida

Aspecte de la fortificació de la Suda de Lleida
© CIC-Moià
Fortalesa
Fortalesa d’origen musulmà de la ciutat de Lleida (Segrià), edificada pel valí Ismā‘īl Banū Qasī l’any 882 (260 de l’hègira), que comprenia la totalitat del turó que domina la ciutat.
Després de la conquesta cristiana constituí el nucli central i noble de l’urbs, amb el castell del rei, la seu, el palau del bisbe, els casals de les altres dignitats eclesiàstiques i de llinatges com els Montcada, els Cervera, els Besora, els Comenge i els Desvalls Al segle XIV hi residien tota mena de clergues tonsurats i universitaris Mantingué el caràcter de ciutadella fins a la guerra de Successió 1707, en què l’antic barri clos fou demolit, i en el seu lloc s’alçaren les actuals fortificacions, anomenades el castell Principal
Raimat

Raimat Golf Club, a Raimat
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Lleida, Segrià.
Situat al sector nord-occidental del terme, més enllà de la Cerdera, al centre del pla de Raimat , des del 1910 regat pel canal d’Aragó i Catalunya i la seva derivació, el canal de Vallmanya les aigües sobrants són drenades, en aquest sector per la clamor de Raimat Era un antic lloc i castell castell de Raimat la senyoria d’origen islàmic del qual, al segle XII, després de la conquesta de Lleida, fou donada a Guerau de Jorba, juntament amb la d’Alcarràs, Vallmanya i Montagut Vers el 1370 tenia 64 focs La seva església, incorporada el 1168 a la prepositura de Sant Joan de Segrià, fou…