Resultats de la cerca

A la zona de l’indret de lo Xut, es bifurca cap al reguer del Cap, mentre que la séquia principal es dirigeix cap al pantà de l’Arròs, on desguassa

És la continuació de la séquia Tercera  quan aquesta surt a la superfície després del soterrament sota l’autovia A2 Ja dins del terme d’Alcarràs, canvia el nom pel de séquia dels Reguers en el sector proper al llogaret de Montagut

Situació i presentació Situat a l’extrem NW del Segrià, fou segregat l’any 1991 del municipi d’Alpicat per tal de constituir un municipi independent Limita amb els municipis d’Alcarràs al S i Lleida a l’E i al NE, amb el de Tamarit de Llitera Llitera al NW, i amb els d’Esplucs i Bellver de Cinca al NW i a l’W i Saidí al SW, tots tres termes de la comarca del Baix Cinca El municipi, estès als altiplans de la Sardera que separen el Segre del Cinca, al N de la serra del Coscollar, és regat pel canal de Vallmanya derivat del d’Aragó i Catalunya i pel de Pinyana Entre les partides cal esmentar les…

Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca del terme s’interna vers migdia entre els municipis…

El poble era centrat pel castell de Gimenells , les restes del qual s’aixequen a 262 m d’altitud, al nord del terme Pertanyia al capítol de Lleida El 1595 era una senyoria dels Desvalls de Lleida Es despoblà, probablement durant la guerra de Successió, però després del 1939 fou repoblat per l’Institut Nacional de Colonització amb la construcció d’un nou nucli, 3 km al sud de l’antic castell, aprofitant els nous regatges del canal de Vallmanya, derivat del d’Aragó i Catalunya L’església esdevingué parroquial el 1958

És la continuació de la séquia del Cap  i discorre propera al sector N del barri de les Basses d’Alpicat i després propera a la caseria de les Torres de Sanui, a la qual envolta Tot seguit gira en direcció W i NW i circula a prop del sector S del barri de les Basses d’Alpicat A continuació discorre soterrada sota l’autovia A2 i, en sortir a la superfície un altre cop, continua amb el nom de reguer del Cap