Resultats de la cerca

Situat a la dreta del Segre, damunt el turó testimoni anomenat puig de Gardeny 198 m alt —el material argilós del qual ha donat peu a una indústria de teuleria i de ceràmica que es remunta a l’època preromana—, que domina la partida de l’horta dita la Corda de Gardeny A la fi de l’actual carrer Major hi havia, a les muralles, el portal de Gardeny davant l’assoc o mercat sarraí El castell fou el centre de la comanda de Gardeny, dels templers, la més important de la regió, que comprenia nombroses possessions cedides a l’orde per Ramon Berenguer IV el 1149, com a compensació de l’ajuda rebuda a…

Barri mercader el 1231 hi fou fundat un hostal per a mercaders tolosans, formava una plaça porticada on donaven alguns carrers en un d’aquests hi havia el convent del Carme El 1429 es trobava gairebé despoblat

No se’n coneix la data de la consagració, però és esmentada dins l’ Ordinatio Ecclesiae Ilerdensis , el document promulgat pel bisbe restaurador Guillem Pere l’any 1168 L’edifici romànic és d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per tres arcs torals, de perfil també apuntat, suportats per columnes semicirculars amb capitell, fust llis i base sobre un baix podi La nau és capçada a llevant amb un absis semicircular, l’interior del qual és decorat amb set petits arcs de mig punt, suportats per sis pilastres de menor alçada que les columnes Les pilastres suporten…

Situació i presentació S’estén al sector SE de la comarca en un paisatge plenament garriguenc Limita amb els municipis d’Aspa E, Lleida E i N, Albatàrrec NW, Montoliu de Lleida i Sunyer W i Alcanó SW, i encara, per un punt al SW, amb el de Sarroca de Lleida Per l’extrem SE confronta amb el Cogul, pertanyent a les Garrigues La plataforma que configura aquest terme és accidentada per diversos tossals, com el Tossal Gros 331 m, al S del poble d’Alfés, o els que s’aixequen a banda i banda del riu de Set, entre els quals hi ha el tossal del Senyor, en el límit NW amb Sunyer El riu esmentat…

La llarga dominació musulmana 714-1149 feu perdre tota traça de la primitiva catedral El 1149, tot just conquerida la ciutat, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà com a catedral la mesquita dita de Santa Maria l’Antiga, prop de la Suda, que li havia estat donada per Ramon Berenguer IV amb la resta de les mesquites de la ciutat i llurs pertinences en resta la façana i part del seu àmbit a l’ala nord dels actuals claustres de la Seu Vella El bisbe Gombau de Camporrells, el 1193, decidí de fer construir una nova catedral, la Seu Vella, que inicià el mestre solsonès Pere Sacoma el 1203, al…

Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca del terme s’interna vers migdia entre els municipis…

Situació i presentació Es troba situat a la part SE de la comarca, dins el sector que morfològicament pertany ja a les Garrigues, comarca amb la qual limita Afronta, d’una banda, amb els termes garriguencs de la Granadella SE i Granyena de les Garrigues E, i de l’altra, amb els segrianencs d’Alcanó N, Sarroca de Lleida NW i Llardecans SW-S El terme és drenat a la vall mitjana per la Vall Major o riera de Juncosa, que procedeix de la serra de la Llena i desguassa al pantà d’Utxesa, vora el Segre, i per les diverses rieres que en aquest municipi ajunten les seves aigües amb les de la Vall Major…

Situació i presentació Limita amb els termes segrianencs d’Artesa de Lleida i Lleida N i d’Alfés W, i amb els garriguencs del Cogul S i Castelldans E Es troba a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues, a la vall del riu de Set, que travessa el territori en direcció SE-NW, i en un paisatge ja propi de la plataforma garriguenca En el sector més septentrional del municipi s’ajunten les aigües de la coma o vall de Madrona amb les del riu de Set mentre que les de la riera de Vall de Melons ho fan a prop del mateix poble d’Aspa Les principals partides del terme són al N, la…

Situació i presentació Es troba a la plana segrianenca del N de la ciutat de Lleida Limita amb el terme de Lleida al S, i amb els de Corbins al SE i a l’E, Benavent de Segrià al NE i N i Torrefarrera a l’W El terme, de relleus molt suaus, al voltant dels 200 m, és regat pel canal de Pinyana o Séquia Major, per les diverses séquies i reguers que se'n deriven i també per l’antiga clamor de Segrià, o Reguer Gran El reguer de la Cadireta circula gairebé parallel al límit municipal entre Torre-serona i Benavent de Segrià Entre les partides hom pot esmentar les de lo Prat, la Boga, lo Riquet i los…

Situació i presentació Es troba al sector SE de la comarca, en contacte amb les Garrigues Limita d’una banda amb els termes garriguencs de Granyena de les Garrigues i el Cogul SE i E, respectivament i de l’altra amb els d’Alfés NE i N, Sunyer NW, Sarroca de Lleida W i Torrebesses S, pertanyents a la comarca del Segrià El relleu, de característiques semblants al de la comarca veïna de les Garrigues, és format per plans trencats per turons i drenats per diversos barrancs afluents a la vall del Secà, que circulen en direcció NW i W En els sectors orientals i sud-…