Resultats de la cerca
Es mostren 533 resultats
serra del Verd
La serra del Verd
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós als límits del Berguedà (Gósol), l’Alt Urgell (Josa i Tuixén) i el Solsonès (la Coma i la Pedra), contrafort oriental de la serra de Port del Comte (a la qual s’uneix pel coll de Port).
Separa la vall de la Vansa conca del Segre, al N, de la vall de Lord valls de l’aigua de Valls i del Cardener, a la conca del Llobregat, a l’E i al S Entre els cims es destaquen el roc d’en Carbassa 1 945 m alt, el cap del Verd punt culminant, 2 288 m alt i el cap de prat d’Aures 2 244 m alt Més a l’E de Tres Collets 2 127 m alt és continuada per la serra de les Comes o del Gall, que culmina al cap d’Urdet 2 240 m alt
els Castellots
Despoblat
Despoblat i antic terme incorporat als municipis de les Borges Blanques i de la Floresta (Garrigues).
L’església fou agregada a la parròquia d’Arbeca Fou poble de contribució de Lleida
punta del Puig
Cim
Cim dels municipis de l’Espluga de Francolí i Vimbodí (Conca de Barberà) i Fulleda (Garrigues).
la Serreta
Serra
Serra dels municipis de l’Espluga de Francolí i Senan (Conca de Barberà) i Fulleda (Garrigues).
el Coll de les Euques
Sector o indret
Indret dels municipis de l’Espluga de Francolí i Senan (Conca de Barberà) i Fulleda (Garrigues).
els Morellons
Cim
Cim dels municipis de l’Espluga de Francolí i Senan (Conca de Barberà) i Fulleda (Garrigues).
serra de Cellers
Serra
Serra dels municipis de Castellfollit de Riubregós (Anoia), la Molsosa i Pinós (Solsonès) i Torà (Segarra).
riera de Sallent
Riera
Curs fluvial de les comarques de la Segarra i el Solsonès.
És afluent, per la dreta, de la riera de Sanaüja, que neix als altiplans de Sant Iscle i de Sant Climenç i que s’uneix al seu collector vora Sallent en gran part del seu curs, constitueix el límit entre els termes de Pinell Solsonès i Biosca Segarra
vegueria de Cervera
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes, com la vall d’Alinyà, a l’Alt Urgell, Cardona i les zones veïnes del Bages i del Berguedà) i la Segarra (inclosos l’altiplà de Calaf, la vall de l’Anoia fins a Jorba i l’alt Gaià).
En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 al s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718
coll de Batallots
Collada
Coll dels municipis de l’Espluga Calba (Garrigues) i Maldà i els Omells de na Gaia (Urgell).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina