Resultats de la cerca
Es mostren 1737 resultats
Sant Mer
Enclavament
Enclavament del municipi de Bassella (Alt Urgell), dins el de Pinell de Solsonès (Solsonès), a l’E de Castellnou de Bassella.
posada de Sant Jaume
Caseria
Hostal
Hostal i caseria (53 h diss [1960]) del municipi d’Oliva (Safor), al SE de la ciutat, vora el terme de Dénia (Marina Alta), a la bifurcació de la carretera de València a Alacant i una de les que es dirigeixen a Pego.
Sant Diumenge
Vista parcial de l’església de Sant Diumenge a Riner (Solsonés)
© Fototeca.cat
Masia
Masia situada en una carena espadada de 811 m alt., del municipi de Riner (Solsonès), dins la parròquia i al nord de Su.
Té adossada una església romànica de la fi del s XII, que es conserva molt deturpada per afegits posteriors
Sant Bartomeu
Cim
Cim (870 m) de la serra que separa les valls del Cardener (terme d’Olius) i de la riera de Solsona (terme de Solsona), al Solsonès.
Santa Maria de Pinós
Santuari de Santa Maria de Pinós
© Xevi Varela
Santuari
Santuari del municipi de Pinós (Solsonès), situat prop del cim de la serra de Pinós (931 m).
Centre de devoció comarcal, domina una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes la llinda de la portalada és del 1642, conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers 1808, el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada
serra de la Safor
Serra
Massís muntanyós (1 013 m) del País Valencià, situat a l’extrem oriental de les serres d’Agullent i de Benicadell, localitzat al SW de la comarca de la Safor, a la qual dóna nom.
Serveix d’unió entre la Safor, la Marina Alta i el Comtat, entre la vall del riu d’Alcoi i la vall de Gallinera La separació occidental de la resta de la cadena muntanyenca és marcada pel tall de l’estret de l’Orxa, per on el riu d’Alcoi travessa la serra i entra a la Safor, on desemboca a la mar Vers el NE descendeix ràpidament en una sèrie de turons que dominen la plana alluvial del baix riu d’Alcoi Té un caràcter molt abrupte, en especial en el vessant nord, cap a l’interior de la Safor
Rumèlia
Geografia històrica
Nom creat pels otomans rūm) per designar els territoris (Tràcia i part de Macedònia) que conqueriren a l’imperi Bizantí al s. XIV.
El 1878 el congrés de Berlín en disgregà una part i la convertí en província autònoma amb el nom de Rumèlia Oriental, la qual més tard esdevingué un principat sota vassallatge turc i el 1885 part del regne búlgar El 1918 la Rumèlia Occidental es dividí entre Grècia i Iugoslàvia
Rudnik
Muntanya
Sistema orogràfic de Sèrbia, a la comarca de Šumadija (1.132 m).
Jaciments de plom, zinc, amiant i bismut Hom hi ha fet importants troballes arqueològiques del temps del bronze i de l’època romana
Ròtova
Municipi
Municipi de la Safor, al peu dels contraforts meridionals del Mondúber (581 m alt.) i drenat pel riu de Vernissa, que travessa el terme d’W a E.
El sector forestal, en gran part cobert de pinedes, ocupa unes dues terceres parts del territori La part més baixa, pròxima al riu, és dedicada al regadiu quasi en la seva totalitat 200 ha de tarongers 150 ha que aprofiten l’aigua del riu de Vernissa i la resta de pous el secà es redueix a 25 ha oliveres, garrofers, vinya i ametllers Hi ha magatzems de preparació de fruita La població, que havia tingut un increment fort al llarg del s XIX, ha tornat a créixer des del 1950 amb l’ampliació de l’àrea regada El poble 1 213 h agl 2006, rotovins 103 m alt és a la dreta del riu de Vernissa De l’…
el Rollet
Sequiol del sistema de regadius de Molinell, al límit dels termes de Pego (Marina Alta) i d’Oliva (Safor).