Resultats de la cerca
Es mostren 1553 resultats
Vallmanya
La caseria de Vallmanya, a Pinós
© Fototeca.cat
Poble
Poble (573 m alt.) de Pinós (Solsonès), a l’E del terme, a l’esquerra de la riera de Vallmanya , afluent, per la dreta, de la riera de Salo.
El nucli urbà, el més gran del municipi, és centrat per l’església parroquial Sant Pere, de la qual depèn la de Salo El lloc és esmentat el 1021 el castell de Vallmanya ho és el 1277 com a possessió dels Pinós
Vall-llonga
Masia
Masia del municipi de Navès (Solsonès), al límit amb el de Guixers, situada a la dreta del Cardener, al peu del tossal de Vall-llonga i de la mola de Lord, a la sortida de l’alta vall de Lord; el riu, en obrir-se pas entre l’esmentada mola i els contraforts occidentals de la serra de Busa, ha obert l’estret de Vall-llonga.
la Vall d’Ora
Poble
Poble (729 m alt.) del municipi de Navès (Solsonès), centrat en l’església parroquial de Santa Eulàlia, situada a la dreta de l’aigua d’Ora, al peu del tossal on s’assenten l’església i masia del Soler de Gramoneda, al sector mitjà de la vall d’Ora; en depèn l’església de Sant Andreu de la Móra.
El lloc és esmentat ja l’any 839
la Valldan
Poble
Poble del municipi d’Odèn (Solsonès), a l’extrem occidental del terme, a la vall de la riera de Valldan, tributària, per la dreta, del Segre, damunt la vila d’Oliana (Alt Urgell).
L’església parroquial Sant Just pertany, a diferència de les altres del municipi, al bisbat d’Urgell La jurisdicció pertanyia al capítol d’Urgell El lloc és esmentat ja el 839 als s XIV i XV és esmentat el castell de Valldan , pertanyent al comtat de Cardona Formà, al s XIX, un municipi amb la Móra Comdal i Sàlzer
l’Urgell Mitjà
Sector de la vall del Segre, i de l’antic comtat d’Urgell, des del grau d’Oliana fins prop de Balaguer, que hom pot considerar que comprèn les riberes d’Oliana, Bassella, Ponts i Artesa de Segre, la part baixa de la ribera Salada, la vall d’Àger, la conca de Meià, el marquesat de Camarasa, les baronies de Rialb, la Vansa i Montmagastre, els Aspres de Balaguer i la part baixa de la ribera de Sió, territoris de les actuals comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès, l’Urgell i, sobretot, la Noguera
.
Aquesta regió de muntanya mitjana es contraposa, d’una banda, a l’Urgellet o Alt Urgell estricte, i de l’altra, al pla d’Urgell o Urgell, o Baix Urgell tradicional, i també al Segrià i a la Noguera estrictes El nom de Mig Segre pròpiament, Segre Mitjà ha estat també proposat per a una comarca d’extensió semblant, centrada a Ponts
els Torrents
Poble
Poble disseminat (907 m alt.) del municipi de Lladurs (Solsonès), centrat a la parròquia de Sant Julià (de la qual depenen les de Peà i Cavall), a l’E del terme, en una vall tributària, per la dreta, del Cardener.
La senyoria pertanyia als priors de la confraria dels Colls de Sant Llorenç de Morunys
Torregassa
Hostal
Masia
Masia i antic hostal del municipi d’Olius (Solsonès), al límit amb el de Castellar de la Ribera, dins l’antic terme de Castellvell, al cim de la serra de Torregassa
.
En aquest indret té lloc anualment el 20 de setembre una fira de bestiar, dita fira de Torregassa , que havia estat una de les més importants de Catalunya fora de població
Torredenegó
Poble
Poble disseminat del municipi de Llobera (Solsonès), al SE del terme, proper al santuari del Miracle.
La seva església parroquial Santa Maria és romànica, amb un absis i un portal interessants
el Cardener
Nom amb el qual ha estat conegut el Solsonès, inclosa generalment, però, Cardona i la seva rodalia, territori que coincideix aproximadament amb el de l’antic vescomtat de Cardona
.
el Capolatell
Vista parcial de la serra de Busa on es pot veure l’esperó rocallós anomenat Capolatell, dins el terme de Navés (Solsonés)
© C.I.C -Moià
Cinglera
Esperó rocallós acinglerat (1.311 m alt.) a l’extrem NE de la serra de Busa, al qual hom només pot accedir per una palanca que l’uneix al pla de Busa, fet aprofitat durant les guerres del segle XIX per a concentrar-hi presoners de guerra.
Hi té l’entrada l’ avenc de Capolatell , de 115 m de profunditat