Resultats de la cerca
Es mostren 1553 resultats
la Vila de Perdiguers
Masia
Masia del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), dins l’antic terme de Ceuró, vora el qual hi ha el santuari de la Vila o de Savila
.
serra del Verd
La serra del Verd
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós als límits del Berguedà (Gósol), l’Alt Urgell (Josa i Tuixén) i el Solsonès (la Coma i la Pedra), contrafort oriental de la serra de Port del Comte (a la qual s’uneix pel coll de Port).
Separa la vall de la Vansa conca del Segre, al N, de la vall de Lord valls de l’aigua de Valls i del Cardener, a la conca del Llobregat, a l’E i al S Entre els cims es destaquen el roc d’en Carbassa 1 945 m alt, el cap del Verd punt culminant, 2 288 m alt i el cap de prat d’Aures 2 244 m alt Més a l’E de Tres Collets 2 127 m alt és continuada per la serra de les Comes o del Gall, que culmina al cap d’Urdet 2 240 m alt
hostal del Vent
Arquitectura civil
Hostal
Antic hostal del municipi d’Odèn (Solsonès), situat a la carretera de Solsona a Sant Llorenç dels Morunys, al límit amb el terme de Lladurs, al coll del Vent, límit meridional de la serra d’Encies.
Valls
Poble
Poble del municipi de Guixers (Solsonès), situat a la vall de l’aigua de Valls, després de passar l’estret de Vallpregona.
Vora l’antiga església parroquial Santa Maria, a la dreta de l’aigua de Valls, a la Casanova de Valls , hi ha la casa del comú de Guixers
Vallmanya
La caseria de Vallmanya, a Pinós
© Fototeca.cat
Poble
Poble (573 m alt.) de Pinós (Solsonès), a l’E del terme, a l’esquerra de la riera de Vallmanya
, afluent, per la dreta, de la riera de Salo.
El nucli urbà, el més gran del municipi, és centrat per l’església parroquial Sant Pere, de la qual depèn la de Salo El lloc és esmentat el 1021 el castell de Vallmanya ho és el 1277 com a possessió dels Pinós
Vall-llonga
Masia
Masia del municipi de Navès (Solsonès), al límit amb el de Guixers, situada a la dreta del Cardener, al peu del tossal de Vall-llonga i de la mola de Lord, a la sortida de l’alta vall de Lord; el riu, en obrir-se pas entre l’esmentada mola i els contraforts occidentals de la serra de Busa, ha obert l’estret de Vall-llonga.