Resultats de la cerca

Accessible pel camí del mas de Vila-seca, és el mateix edifici romànic consagrat el 1105, amb modificacions substancials dels segles XVII i XVIII, època en què s’hi obriren capelles laterals, es féu una nova porta i s’aixecà el campanar de torre a l’angle SW De l’època romànica es conserven la nau amb un absis i l’antiga porta tapiada L'any 2005 es dugué a terme la restauració de l'edici Resta sense culte des de l'any 1930, que fou traslladat a la nova parròquia 

Correspon bàsicament a l’església ampliada i consagrada el 1163 Consta de tres naus, amb volta de canó seguit, amb un transsepte molt estret i tres absis, el major en un pla superior als secundaris Els absis són decorats interiorment amb arcuacions que descansen sobre columnes, amb capitells treballats, i els absis menors són decorats en llurs extrems amb arcuacions cegues, i el major, amb una cornisa sostinguda per permòdols El campanar és ornat també d’arcuacions cegues i té finestrals amb columnes i capitells al primer pis la part superior fou renovada al s XVI El claustre, construït pel…

Situació i presentació És format per dos sectors diferenciats El sector principal comprèn la demarcació de l’antic castell i la parròquia de la Molsosa i limita al N amb el terme de Pinòs, a l’E amb el de Sant Mateu de Bages Bages, i al S amb els de Sant Pere Sallavinera i Calonge de Segarra, pertanyents a l’Anoia El segon sector correspon al petit enclavament d’Enfesta 3,6 km 2 a l’esquerra del Llobregós, situat entre els termes de Pinós NE, Castellfollit de Riubregós W i Calonge de Segarra S-E, els dos últims pertanyents a l’Anoia El sector principal del terme, accidentat per una…

Situació i presentació Limita amb els termes d’Odèn N, Castellar de la Ribera W i S, Olius i Solsona S i Navès E Al NE és accidentat per les serres d’Encies cap d’Estaques, 1353 m i de Canalda, contraforts meridionals de la serra de Port del Comte, però la major part del territori constitueix ja una part de l’altiplà solsoní, divisòria entre les conques del Segre i el Llobregat l’altitud va dels 700 m als 1000 m Al pla de Riard altiplà de més de 2 km de llargària, al S del cap d’Estaques, contrafort meridional de la serra de Port del Comte, que divideix les aigües entre…

La geografia física Cap de comarca, Solsona Es formada de tres elements diversos les terres mitjanes de l’alta Segarra , al S, amb les capçaleres del Llobregós i de la riera de Salo o de Matamargós, de les conques del Segre i del Cardener, respectivament les terres altes de la ribera Salada , al NW, amb les capçaleres de les rieres Salada i de Guardiola o de Pinell, ambdues de la conca del Segre i les terres altes de l’alt Cardener , al NW De N a S, dues àrees es diferencien clarament un sector muntanyós centra les terres situades al N de Solsona, amb altituds que oscillen entre els 900 i…

Situació i presentació És el més extens del Solsonès, al seu extrem oriental, en contacte amb el Berguedà Capolat, l’Espunyola i Montmajor i amb una petita part del Bages Cardona Dins la comarca limita amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys N, Odèn, Lladurs i Olius W i Clariana SW i S Geogràficament, pertany en bona part a la vall de Lord vall de Lord Jussà i les nombroses parròquies que componen aquest complicat municipi corresponien, efectivament, al deganat de la vall de Lord S'estén al S de la serra dels Bastets i de la mola de Lord, entre el vessant oriental de la capçalera del Cardener…