Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Santa Creu d’Ollers

Vista desde la capçalera de l’església de Santa Creu d’Ollers
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Guixers (Solsonès), que depèn de l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys.
vall de Lord
La vall de Lord vista des del santuari de Lord
© Fototeca.cat
Subcomarca del Solsonès que comprèn una bona part de la capçalera del Cardener, que comparteix amb el Berguedà.
Al NW la serra de Port del Comte la separa de la conca del Segre Alt Urgell, fins a la serra del Verd N, on s’inicia el Berguedà, i fins al cap Llitzet angle NE Per l’E i el SE s’estén fins a l’aigua de Llinars, després anomenada aigua d’Ora, pel SW fins al Cardener, i per ponent, fins a la serra d’Encies És, doncs, una estratègica capçalera prepirinenca per on davallen els camins de la Seu d’Urgell a Cardona, fet que impulsà Guifré I al repoblament, al segle IX, ajudat pels monestirs de Sant Llorenç de Morunys, a la vall de Lord Sobirà, i de Sant Pere de Graudescales, a la vall…
serra de Pinós

La serra de Pinós
© Fototeca.cat
Serra
Anticlinal (931 m) de la Depressió Central Catalana, al SE del Solsonès.
Format en un dels plegaments pirinencs darrers, un nucli diapíric gipsós tendeix a perforar la cobertora oligocènica És un petit nus hidrogràfic entre les conques del Llobregat riera de Matamargó, afluent del Cardener i el Segre torrents de la capçalera del Llobregós i de la riera de Llanera, que hi aflueix
aigua d’Ora
Riu
Riu prepirinenc, al límit entre el Berguedà, el Solsonès i el Bages, afluent per l’esquerra del Cardener, en el qual desguassa prop i aigua amunt de Cardona.
Neix al peu de la roca Gran de Ferrús, a la serra d’Ensija, entre els termes de Gósol i de Fígols Fins a Llinars rep el nom d' aigua de Llinars Aigua avall del congost on hi ha el priorat de Graudescales, al peu de la serra de Busa, entra a la vall d’Ora que dóna nom a l’antic terme de la Vall d’Ora El seu curs és epigènic i orientat al S-SW travessa molt encaixat l’accidentada geologia del Berguedà i del Solsonès el relleu se suavitza després i, a partir de Sorba, el riu és ja plàcid i la vall ampla La conca té 187 km 2 i el cabal és, a Sorba, de 0,96 m 3 per segon, migradesa motivada per l…
Linya

El petit nucli de Linya
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria (668 m alt.) del municipi de Navès (Solsonès), a la capçalera de la vall de Sant Grau, al S del terme.
L’església parroquial és dedicada a sant Andreu Fou possessió dels ducs de Cardona
Avellanosa
Caseria
Caseria del municipi de Riner (Solsonès), a la capçalera del torrent d’Avellanosa
, afluent, per la dreta, de la riera de Solsona.
Su
Poble
Poble (721 m alt.) i antiga quadra del municipi de Riner (Solsonès), al S del terme, a la capçalera de la riera de Matamargó.
De la seva església parroquial Santa Maria depèn el lloc de Sant Just d’Ardèvol
Santa Maria de l’Avellana
Església
Església sufragània de la de Pinós (Solsonès), a l’extrem SE del terme, prop del mas Sala i de can Puigferrers, a la capçalera de la riera de Vallmanya.
Esmentada ja el 1270, fou reedificada el 1650 conserva un notable altar barroc esculpit amb escenes de la vida de la Mare de Déu
Sàlzer
Llogaret
Llogaret del municipi d’Odèn (Solsonès), situat a 900 m alt., a la capçalera del riu de la Móra, afluent, per l’esquerra, del Segre, centrat per la seva antiga església parroquial que depèn de la de Valldany.
Formà part, al s XIX, del municipi de la Móra Comdal i Sàlzer
la Molsosa

Església de Santa Maria, a la Molsosa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, situat a l’altiplà de Calaf, a l’extrem meridional de la comarca.
Situació i presentació És format per dos sectors diferenciats El sector principal comprèn la demarcació de l’antic castell i la parròquia de la Molsosa i limita al N amb el terme de Pinòs, a l’E amb el de Sant Mateu de Bages Bages, i al S amb els de Sant Pere Sallavinera i Calonge de Segarra, pertanyents a l’Anoia El segon sector correspon al petit enclavament d’Enfesta 3,6 km 2 a l’esquerra del Llobregós, situat entre els termes de Pinós NE, Castellfollit de Riubregós W i Calonge de Segarra S-E, els dos últims pertanyents a l’Anoia El sector principal del terme, accidentat per una…