Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
el Soler i Grifé
Història
Antiga quadra del municipi de Navès (Solsonès), formada per les masies de Grifé i del Soler de Gramoneda
.
Llinars
Caseria
Caseria del municipi d’Odèn (Solsonès), situada al peu del vessant W de la tossa de Cambrils, al N del coll i del poble de Cambrils.
la Gafa
Colònia industrial
Antiga farga que es nodria, encara a la fi del segle XVIII, del mineral de ferro i del bosc de la serra de Port del Comte, esdevinguda després fàbrica i colònia tèxtil, del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), a l’aiguabarreig del Cardener i del Mosoll (890 m alt.), prop de la Pedra.
Actualment hi ha la central elèctrica de la Gafa
el Miracle
Retaule barroc del santuari del Miracle (Riner), obra de Carles Moretó (1747-58)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu del Miracle ) del municipi de Riner (Solsonès), situat en un altiplà, a 835 m alt., a la divisòria d’aigües del Riubregós i del Cardener.
La tradició n'atribueix l’origen a una manifestació de la Mare de Déu a uns infants de la veïna masia de la Cirosa el 1458 El bisbe de laSeud’Urgell, Arnau Roger de Pallars, en reconegué l’autenticitat i hi permeté 1459 la construcció d’una capella sota l’advocació de la Mare de Déu del Miracle, ampliada al s XVI i substituïda al XVII per l’actual santuari, obra inacabada de Josep Morató mort el 1672 Hom hi venera la imatge titular s XV…
la Llena
Casa de la Llena a Lladurs (Solsonès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Lladurs (Solsonès), situat al sector E del terme, a la vall de la ribera Salada, als vessants de la serra de la Llena (923 m), que separa les conques del Segre i del Cardener.
L’església parroquial Sant Serni és prop de les restes de l’antic castell de la Llena , adquirit el 1106 per la canònica de Solsona, dominant el torrent de Riard
Clarà
Església de Sant Andreu de Clarà (Castellar de la Ribera)
© Joan Viladrich
Poble
Poble del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, aturonada a 831 m d’altitud, en un contrafort de la serra que separa les conques del Cardener i del Segre, a la capçalera de la riera de Pinell.
Al segle XIII és esmentat el castell de Clarà L’església, del segle X, fou fortament reformada el 1756 i durant la segona meitat del segle XX
vegueria de Cervera
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia el Solsonès (incloses algunes zones veïnes, com la vall d’Alinyà, a l’Alt Urgell, Cardona i les zones veïnes del Bages i del Berguedà) i la Segarra (inclosos l’altiplà de Calaf, la vall de l’Anoia fins a Jorba i l’alt Gaià).
En depenia la sotsvegueria dels Prats de Rei, amb la qual sumava 21 948 h el 1718 al s XIV la vegueria era anomenada vegueria de Cervera i els Prats A causa de l’aïllament de la zona muntanyosa del Solsonès que coincidia, a més, aproximadament, amb el ducat de Cardona estricte, amb el temps hom distingí la vegueria alta de Cervera 9 314 h 1718 de la vegueria baixa de Cervera 11 664 h 1718
el Bancell
Masia
Gran masia del terme municipal de Guixers (Solsonès).
És situada a 975 m d’altitud, prop de la capella de Sant Josep i del pont de Llinars, sobre l’aigua d’Ora més avall d’aquest pont hi ha el molí del Bancell , on s’inicia l’estret de Valielles
regió de Manresa
Regió del Principat de Catalunya, que comprèn les comarques d’Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès, és a dir, aproximadament les conques alta i mitjana del Llobregat.
Administrativament coincideix, aproximadament, amb l’antic corregiment de Manresa i amb la franja llevantina del de Cervera, i posteriorment amb els partits judicials d’Igualada, Manresa i Berga província de Barcelona i Solsona província de Lleida, i eclesiàsticament pertany a les diòcesis de Vic Bages i Anoia i de Solsona, llevat d’uns sectors d’Anoia diòcesi de Barcelona i del Solsonès Urgell
serra del Verd
La serra del Verd
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós als límits del Berguedà (Gósol), l’Alt Urgell (Josa i Tuixén) i el Solsonès (la Coma i la Pedra), contrafort oriental de la serra de Port del Comte (a la qual s’uneix pel coll de Port).
Separa la vall de la Vansa conca del Segre, al N, de la vall de Lord valls de l’aigua de Valls i del Cardener, a la conca del Llobregat, a l’E i al S Entre els cims es destaquen el roc d’en Carbassa 1 945 m alt, el cap del Verd punt culminant, 2 288 m alt i el cap de prat d’Aures 2 244 m alt Més a l’E de Tres Collets 2 127 m alt és continuada per la serra de les Comes o del Gall, que culmina al cap d’Urdet 2 240 m alt