Resultats de la cerca
Es mostren 11834 resultats
Sant Pere d’Albaida
Sant Pere d’Albaida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida situat a banda i banda del riu d’Albaida, entre les confluències amb el riu de Micena i amb el barranc dels Pilarets, en el centre de la vall, amb un relleu suaument ondulat; per això, la major part de la terra es conrea com a secà, dedicat quasi per complet a la vinya per a raïm de taula; també hi ha oliveres i cereals.
El regadiu es limita a una petita horta vora el riu, amb un règim eventual de 15 ha d’hortalisses No hi ha activitat ramadera ni industrial La població ha conegut una forta estabilitat, a l’igual de la comarca, al llarg del s XIX, fins que a partir del 1920 ha baixat fortament, com els petits pobles agraris de la comarca, en contrast amb els pobles industrials El poble 35 h agl 2006, santperencs o sentperencs 172 m alt és 1 km a l’esquerra del riu, sobre un petit turó i amb una carretera local que l’uneix a la de València a Alacant per Alcoi Tenia al principi del s XVI 13 cases i pertangué a…
estanyols de Sant Miquel de Campmajor
Estany
Grup de petits estanys d’origen tectònic, alguns de formació recent (1872 i 1908), del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), a la capçalera de la riera de Campmajor.
Són al SW de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre
Sant Mer
Santuari
Santuari del municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany), al S de les Olives de Sant Esteve de Guialbes, a la dreta de la riera de la Farga, als vessants orientals de la serra de Santa Llogaia.
Segons la tradició, sant Mer, llegendari fundador del monestir de Banyoles, menà en aquest indret vida eremítica Al s XIII ja hi havia una capella dedicada al sant i una altra a santa Càndida, mare seva El 1627 fou excavat el terra i hom trobà unes despulles que foren atribuïdes al sant i que atragueren grans multituds Foren dipositades a l’església de Sant Esteve de Guialbes i cada any són traslladades al santuari el primer diumenge després del 27 de gener, festa del sant, on hom celebra un aplec molt concorregut
Sant Martirià
Capella
Antiga capella situada prop de la vila de Banyoles (Pla de l’Estany), existent des d’abans del 1279, al puig de Sant Martirià o del Convent Vell (243 m alt.), a llevant de l’estany de Banyoles, dedicada al patró de Banyoles Martirià
.
En tenien cura un sacerdot i un ermità Des del 1582 el lloc fou cedit als caputxins, que hi edificaren un convent, que entre el 1638 i el 1808 fou ocupat pels servites després s’aterrà per raons estratègiques El culte al sant passà el 1649 a l’església del monestir
Sant Crist del Calvari
Santuari
Santuari del municipi de Bocairent (Vall d’Albaida), aturonat al nord de la vila, a 720 m alt..
La imatge del Sant Crist fou tallada per Joan de Sales el 1537, any de construcció de l’església El 1541 hi fou fundat un beateri, suprimit el 1622
Sant Bartomeu de Matamala
Ermita
Ermita del municipi de Porqueres (Pla de l’Estany), als vessants de la serra de Sant Patllari.
Rybinsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Jaroslavl’, Rússia, vora el Volga.
Construcció de maquinària Indústria de la fusta, l’adoberia i tèxtil Port fluvial Central hidroelèctrica Institut d’aviació Des del 1946 rebé successivament els noms de Serbakov fins al 1957, Rybinsk 1957-84 i de nou des del 1991 i Andropov 1984- 91
Rybačij
Península
Península de Rússia, a l’oblast’ de Murmansk, que s’endinsa a la mar de Barents.
El relleu presenta un altiplà màxima altitud, 299 m de pendent molt abrupte cap a la mar, format per esquists argilosos, gresos i calcàries La vegetació és de tundra
Rutènia
Geografia històrica
Nom que, a l’edat mitjana, designava Rússia i que fou adoptat per la monarquia austrohongaresa per designar els territoris del NE dels Carpats, que comprenen essencialment la Galítsia, la Bucovina i part d’Hongria.
Hom ha fet equivaler el nom amb el d’Ucraïna, que abasta, però, un territori més gran i més estès cap a l’E En època moderna hom aplicà aquest nom Rutènia Carpàtica , o Rússia subcarpàtica a la província més oriental de Txecoslovàquia que, el 1945, restà incorporada a Ucraïna, on constituí una oblast’ amb el nom de Transcarpàcia
Rugat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al peu dels contraforts septentrionals de la serra de Benicadell, a l’extrem sud-oriental de la comarca.
És drenat per barrancs afluents al riu Vernissa El relleu, suau i ondulat, s’alça bruscament al sector meridional, pròxim a la serra de Benicadell Els conreus ocupen tres quartes parts del terme predomina el secà vinya, oliveres, arbres fruiters, cereals el regadiu 24 ha, destinat a hortalisses i tarongers, aprofita l’aigua de fonts i pous L’augment demogràfic, accelerat des del començament del s XX, s’estancà a partir de l’any 1940 El poble 154 h agl 2006, rugatins 296 m alt és al sector més pla, a la vora de la carretera d’Almansa a Gandia L’església és dedicada a la Mare de Déu de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina